| Языки :: Каталан |
|
|
|
| 196 | Lliçó 69 (seixanta-nou) | Lección 69 |
| Catalunya canta.. | Cataluña canta | |
| 1 | La pràctica del cant coral i els encontres que fomenta sembla ésser una constant als Països Catalans. Això podria explicar l'èxit que conegueren els cors de Josep Anselm Clavé, músic poeta i polític del segle XIX. Mostra de les conviccions polítiques i del generós entusiasme de llur fundador aquestes grups s'inclouen en el moviment de la Renaixença de la llengua catalana (1). | La práctica del canto coral y los encuentros que fomenta parece ser una constante en los Países catalanes. Esto podría explicar el éxito que conocieron los coros de Josep Anselm Clavé, músico, poeta y político del siglo XIX. Muestra de las convicciones políticas y del generoso entusiasmo de su fundador estos grupos se incluyen en el movimiento de la «Renaixença» de la lengua catalana. |
| 2 | Per sostreure els obrers de l'ambient miserable dins el qual se solien esbargir després de la feina, Clavé creà les societats corals que difongueren arreu del territori català el costum de tornar de bell nou a cantar en català; àdhuc portà la seva coral Euterpe a cantar a Madrid l'any 1863! | Para sustraer a los obreros al ambiente miserable en el que solían esparcirse después de su trabajo, Clavé creó las sociedades corales que difundieron en todo el territorio catalán la costumbre de volver otra vez a cantar en catalán ¡ hasta llevó a su coral Euterpe a cantar en Madrid en 1863 ! |
| 3 | A aquesta creació concretament orientada de cara a la pràctica de la cançó coral corresponen les recerques d'alguns folkloristes amatents de les coses autèntiques de la terra i que recolliren les cançons de la pagesia. |
A esta creación concretamente orientada de cara a la práctica de la canción coral corresponden las investigaciones de algunos folkloristas amantes de las cosas auténticas de la tierra y que recogieron las canciones del campesinado. |
| 4 | El primer en manifestar aquest interés fou l'erudit mallorquí Marià Aguiló. Infatigable va emprendre de recórrer les més aïllades de les comarques catalanes per recollir de gent que encara les anava cantant les cançons de treball, les rondalles que vessaven de la deu popular. Val a dir que tal compilació permeté l'elaboració de la llengua literària i que sense aquesta pacient labor (2) quedaria incomplet el panorama literari català. | El primero en manifestar este interés fue el erudito mallorquín Mariano Aguiló. Incansable emprendió de recorrer las más aisladas de las comarcas catalanas para recoger de gente que todavía las iba cantando las canciones de trabajo, las rondallas que manaban de la fuente popular. Cabe decir que tal compilación permitió la elaboración de la lengua literaria y que sin esta paciente labor quedaría incompleto el panorama literario catalán. |
| 5 | Iniciada la Renaixença es desenvolupa paral·lelament el moviment musical. L'any 1891 és fundat l'Orfeó Català que prolonga l'obra d'en Clavé bé que dins d'un ambient prou diferent: la burgesia catalana. Pot considerar-se com un intent d'afirmació nacional i cultural, afany que culminà en l'edificació del Palau de la Música Catalana de Barcelona. | Iniciada la «Renaixença» se desarrolla paralelamente el movimiento musical. El año 1891 se funda el Orfeón Catalán que prolonga la obra de Clavé aunque dentro de un ambiente harto diferente : la burguesía catalana. Puede considerarse como un intento de afirmación nacional y cultural, afán que culminó en la edificación del Palacio de la Música Catalana de Barcelona. |
| 6 | Si el repertori dels diferents grups corals inclou principalment les cançons recollides fa poc temps pels musicòlegs, tampoc no es deslliga dels corrents europeus i interpreten també obres extractes dels llibrets de les òperes de Wagner, col·laborant així a la introducció d'aquest músic a la península. Tampoc falten composicions originals, alguna d'elles arribant fins i tot a tenir valor de símbol com ara El cant de l'Emigrant amb lletra de Jacint Verdaguer i música d'Amadeu Vives. | Si el repertorio de los diferentes grupos corales incluye principalmente las canciones recogidas hace poco tiempo por los musicólogos, tampoco se desprende de las corrientes europeas e interpretan también obras entresacadas de los libretos de las óperas de Wagner, colaborando así a la introducción de este músico en la península. Tampoco faltan composiciones originales, alguna de ellas llegando hasta tener valor de símbolo como El canto del Emigrante de J. Verdaguer y música de A. Vives. |
| 7 | Durant molts d'anys (3) el repertori s'anà empobrint o més aviat quedà reduït a una intimitat gairebé casolana restant en marge de les noves tendències de la cançó. | Durante muchos años el repertorio fue empobreciéndose o mejor dicho quedó reducido a una intimidad algo casera quedando en margen de las nuevas tendencias de la canción. |
| 8 | Cap als anys seixanta en la dècada més atziaga (4) de la persecució del català com a vehicle cultural aparegué una nova forma de resistència : la Nova Cançó. Pretenia restaurar l'expressió popular musical alhora que reivindicar la catalanitat comprometent-se en l'ús exclusiu de la llengua catalana. | Hacia los años 60 en la década más aciaga de la persecución del catalán como vehículo cultural apareció una nueva forma de resistencia : la Nueva Canción. Pretendía restaurar la expresión popular musical a la vez que reivindicar la catalanidad comprometiéndose en el uso exclusivo de la lengua catalana. |
| 9 | El grup que inicià el moviment fou el dels « Setze Jutges », els primers enregistraments del qual aparegueren l'any 1962. Des de llavors s'han multiplicat els conreadors del gènere, molts d'ells atenyent un ressò mundial. Tant Raimon com Lluís Llach, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Núria Feliu o Maria del Mar Bonet s'han fet adicte un públic no sempre de llengua catalana. | El grupo que inició el movimiento fue el de los « Setze Jutges» (16 Jueces) cuyas primeras grabaciones aparecieron en 1962. Desde entonces se han multiplicado los cultivadores del género, muchos de ellos alcanzando fama mundial. Tanto Raimon como Lluís Llach, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Núria Feliu o Maria del Mar Bonet se han hecho adicto un público no siempre de lengua catalana. |
| 10 | Per a aquests cantants no es tracta ja d'incorporar les cançons tradicionals —tampoc queden bandejades del tot i la mallorquina Maria de Mar Bonet canta les cançons de treball de la seva illa —ans d'utilitzar la música i la lletra per trametre un missatge. | Para estos cantantes no se trata ya de incorporar las canciones tradicionales —tampoco quedan del todo descartadas y la mallorquina María del Mar Bonet canta canciones de trabajo de su isla— sino de utilizar la música y la letra para transmitir un mensaje. |
| 11 | Quan no canten llurs propis texts es fan intèrprets d'autors catalans valuosos adés de l'Edat Mitjana -Raimon canta poemes de Timoneda o d'Ausiàs March- adés de poetes moderns : Lluís Llach o Pi de la Serra han musicat l'obra de Joan Salvat-Papasseit. | Cuando no cantan sus propios textos se hacen intérpretes de autores catalanes valuosos sea de la Edad Media-Raimon canta poemas de Timoneda o de Ausiàs March-sea de poetas modernos : Lluís Llach o Pi de la Serra han musicado la obra de J. Salvat-Papasseit. |
| 12 | Al desprendre's de la lletra d'altri (5) per a cantar llurs propis texts els cantautors (6), poetes de la Nova Cançó demostren la vitalitat de la seva inspiració, el seu coneixement dels recursos de la llengua així com de les possibilitats armòniques. | Al desprenderse de la letra ajena para cantar sus propios textos los cantautores, poetas de la Nueva Canción, demuestran la vitalidad de su inspiración, su conocimiento de los recursos de la lengua así como de las posibilidades armónicas. |
| 13 | Els arranjaments musicals d'algunes composicions palesen la seva incorporació dins els corrents més recents de les recerques musicals europees. | Los arreglos musicales de algunas composiciones patentizan su incorporación a las corrientes más recientes de las investigaciones musicales europeas. |
| 14 | Tot i volent-se catalana per essència i per definició la Nova Cançó ha donat la prova de la seva capacitat d'incorporació fora dels països catalans, com ho demostra, si ve al cas, l'audiència que tenen els nostres cantants entre el públic forà i de l'estranger. | A pesar de quererse catalana por esencia y por definición la Nueva Canción ha dado la prueba de su capacidad de incorporación fuera de los países catalanes, como lo demuestra, si viene al caso, la audiencia que tienen nuestros cantantes en el público foráneo y del extranjero. |
| 15 | Queda ben evident que l'enorme impacte del microsolc, la premsa i els mitjans informatius poden concórrer a difondre un tipus d'expressió que fins ara s'ha desenvolupat en un ambient de resistència. Ara, en aquest domini com en molts altres, cal assolir una desitjada i necessària normalització. |
Queda muy evidente que el enorme impacto del microsurco, la prensa y los medios informativos pueden concurrir en difundir un tipo de expresión que hasta ahora se ha desarrollado en un ambiente de resistencia. Ahora, en este dominio como en muchos más cabe lograr una deseada y necesaria normalización. |
| EJERCICIOS | ||
| 1 | Traducir estas dos canciones populares catalanas, la primera de Mallorca. | |
|
A) A Ciutat éreu ahir bona amor, i no us vaig veure ja podeu pensar i creure de tristor si en vaig tenir! B) Anem a la plaça anem a ballar que l'hereu Riera ja hi és, estona ha... |
A) En Palma estuvisteis ayer dulce amor y no os vi bien podéis pensar y creer qué tristeza fue la mía. B) Vamos a la plaza vamos a bailar que Riera, el primogénito hace tiempo que ya está. |
|
| Traducir al catalán estas líneas de Manuel Vásquez Mon-talbán, entresacadas de su estudio sobre Joan Manuel Serrat: | ||
|
...La clientela immediata d'aquestes cançons és la
petita burgesia il·lustrada i els estudiants, però poques vegades els
cantants de la Nova Cançó reeixiren a trencar les barreres culturals que
els separaven del poble. Com a model immediat tenien la cançó francesa i com educació musical un calaix de sastre en el que coincidien la cançó francesa, el jazz i la cançó tradicional. La pruïja fonamental de la Nova Cançó fou de trametre a la llengua catalana un suport de transmissió popular, directament enllaçat amb la sentimentalitat. En la resta d'Espanya no hi havia res de semblant... |
...La clientela inmediata de esas canciones es la pequeña burguesía
ilustrada y el estudiantado, pero pocas veces los cantantes de la Nova
Cançó rompieron las alambradas culturales que los separaban del pueblo.
|
|
| LECTURES COMPLEMENTARIES | ||
| 2 |
I. «L'estaca». Lletra i música d'en Lluís Llach Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar... II. D'en Raimon un extracte de «Diguem no» : ...No, jo dic no diguem no : Nosaltres no som d'eixe (1) món. Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem : Hem vist la por ser llei per a tots Hem vist la sang —que sols fa sang— ser llei del mon... (1) és valencianisme per aquest o aqueix. III. Un text de Bartomeu Rosselló-Pòreel poeta mallorquí que morí l'any 1938. El poema és musicat per Maria del Mar Bonet. Història del Soldat Això era i no era quan naixia la primavera. Ai-do, ai-do trompeta de Borbó. La tarda del dissabte m'enamoro a la plaça. La nit del diumenge a la cantonada. El dilluns, a la fira. El dimarts, a l'hostal... Febres de maig duren tot l'any! Quan toquen bota-selles, el diumenge de matí. Ai, Amor jo no partiria! Tarara, tarara, ri Amor, he de partir. Avui ja no és avui. Ahir no era ahir... El cul del meu cavall només veureu de mi, ai els marits! Camins d'Igualada, camins de Fraga, les esperances! Per l'Ascensió, cortines al balcó'. Ai-do, ai-do, trompeta de Borbó. |
|
| Notas : |
|
(1) Renaixença designa el període que comença a
mitjan segle XIX i que veu el resorgiment cultural de la llengua
catalana. Vegin el capítol que tracta de literatura. |
| (2) La pacient labor. Labor és femení designa un treball prolongat. Pacient té una sola forma per ambdós generes. |
| (3) Molts d'anys o molts anys. |
| (4) Atziac = aciago castellà la seva forma en femení és atziaga. |
| (5) Altri és pronom, pot traduïr-se per « ajeno » o pels compostos de «otro»; el bé d'altri = el bien ajeno; treballar per altri = trabajar para los otros. |
| (6) Cantautor és un neologisme recent creat per l'exigència de determinar aquest fet de societat : el cantant intèrpret de les pròpies obres. |
| 201 | Lliçó 70 (setanta) | |
| REPÀS X | ||
|
Com a comiat heus aquí unes taules que permetran de
revisar les formes dels pronoms febles dobles. Són quatre quadres que
corresponen a les quatre situacions possibles, val a dir : |
