Языки :: Каталан
Аудио
 
 
   

     
191 Lliçó 68 (seixanta-vuit) Lección 68
  Però hem viscut per salvar-vos els mots.. (2) Pero hemos vivido para salvaros las palabras...
     
1 Hem parlat vàries vegades de la incorporació de Catalunya als corrents europeus. Igual cosa s'haurà de dir en referir-nos als moviments d'Avantguarda (3). S'ha pogut parlar de Barcelona com a capital de l'avantguardisme plàstic, però també trobem ressò d'aquelles teories en el domini de les lletres. Hemos hablado varias veces de la incorporación de Cataluña a las corrientes europeas. La misma cosa diremos al referirnos a los movimientos de Vanguardia. Se ha podido hablar de Barcelona como capital de la Vanguardia plástica pero también hallamos eco de aquellas teorías en el dominio de las letras.
2 El poeta que més s'apropa a les teories de « ruptura » és Joan Salvat-Papasseit. Manifestà en els seus versos una voluntat de no-conformitat, entre altres coses practicant el cal·ligrama (4) ensems que manifestava una extraordinària sensibilitat i una rotunda afirmació de catalanisme. Els temes tractats són molt diversos, però es pot afirmar que els poemes de La Rosa als Llavis d'inspiració eròtica són dels més reeixits.

El poeta que más se acerca a las teorías de ruptura es J. Salvat-Papasseit. Manifestó en sus versos una voluntad de no-conformidad, entre otras cosas practicando el caligrama al mismo tiempo que manifestaba una extraordinaria sensibilidad y una rotunda afirmación de catalanismo. Los temas tratados son muy diversos pero se puede afirmar que los poemas de «La rosa en los labios» de inspiración erótica son de los más logrados.

3 L'altre nom de poeta-investigador (la fórmula és de Joan Fuster) fóra J.V. Foix. Pertany a la generació dels poetes que tingueren estroncada la veu amb els anys de guerra i de repressió. Per això, potser, buscà dins una mena de món oníric un refugi enfront d'una realitat massa dolorosa. El otro nombre de poeta-investigador (la fórmula es de J. Fuster) sería : J.V. Foix. Pertenece a la generación de los poetas cuya voz fue cortada por los años de guerra y de represión. Por esto, tal vez, haya buscado en un como mundo onírico un refugio en frente de una realidad demasiado dolorosa.
4 Amb la proclamació de la República i l'obtenció de l'Estatut d'Autonomia de l'any 1932, l'ús del català coneix el màxim increment en ésser declarat idioma oficial. Llavors es normalitza l'ensenyament a les escoles i es crea la Universitat Autònoma. Con la proclamación de la República y la obtención del Estatuto de Autonomía del año 1932, el uso del catalán conoce el máximo incremento al ser declarado idioma oficial. Entonces se normaliza la enseñanza en las escuelas y se crea la Universidad Autónoma.
5 El mestratge de Caries Riba fou preeminent envers la que podríem anomenar Generació de la República. La seva influència, d'erudit i de creador, es fa palesa en Pobra de joves poetes malaguanyats car prematurament desapareguts —Màrius Torres o Bartomeu Rosselló-Pòrcel— o en d'altres que estroncaren llur cant amb l'estrall de la guerra. El magisterio de C. Riba fue preeminente en la que podríamos llamar Generación de la República. Su influencia de erudito y de creador se patentiza en la obra de jóvenes poetas malogrados porque prematuramente desaparecidos —Màrius Torres o Bartomeu Rosselló-Pòrcel —o en otros que acallaron su canto con el estrago de la guerra.
6 Catalunya visqué en aquells anys una intensa vida cultural. Les publicacions no es reduiren, ni de bon troç al conreu exclusiu de les lletres, el món de la tècnica, de la ciència, de la medicina de l'economia i de la política també s'expressaren brillantment. En aquellos años Cataluña vivió una intensa vida cultural. Las publicaciones no se redujeron, ni mucho menos al cultivo exclusivo de las letras, el mundo de la técnica, de la ciencia, de la medicina, de la economía y de la política también se expresaron brillantemente.
7 El desastre del 36 trencà moltes veus. Molts emmudiren per sempre, morts físicament o moral. D'altres emprengueren els camins de l'exili i llurs obres porten testimoniatge d'aquesta diàspora. «Incerta Glòria» de Joan Sales (5) és segurament la novel·la més rellevant entre totes les que relaten fets de la guerra. El desastre del 36 rompió muchas voces. Muchos enmudecieron para siempre, muertos física o moralmente. Otros emprendieron el camino del destierro y sus obras dan testimonio de esta diáspora. «Incierta Gloria» de J. Sales es seguramente la novela más relevante entre todas las que relatan hechos de la guerra.
8 Tampoc falta ressò de l'experiència de l'exili, en aquest sentit « Vacances pagades » de Pere Quart indica prou la intenció de l'autor. La més elaborada potser fou escrita en un poblet francès per en Carles Riba : « Les elegies de Bierville ». Tampoco falta eco de la experiencia del destierro, en este sentido «Vacaciones pagadas» de Pere Quart indica bastante la intención del autor. La más elaborada quizás, fue escrita en un pueblecito francés por C. Riba : « Las elegías de Bierville». 
9 Molt compromesa per les limitacions sense nombre que hagué de sofrir, la producció literària si bé minvà no parà mai. Ara que el panorama literari de la postguerra presenta un fet curiós al nivell de les generacions ja que veu enllaçar-se escriptors reconeguts abans del 36 com els màxims representants de la poesia Salvador Espriu i Pere Quart, que ja tenien publicades vàries obres quan esclatà la guerra. Muy comprometida por las limitaciones sin número que tuvo que sufrir, la producción literaria aunque disminuyó no cesó nunca del todo. Pero el panorama literario de la posguerra presenta un hecho curioso al nivel de las generaciones pues ve enlazarse escritores reconocidos antes del 36 como los máximos representantes de la poesía S. Espriu y P. Quart que ya tenían publicadas varias obras cuando estalló la guerra
  —però que no pogueren publicar res durant el període més fort de repressió— i escriptors novells que representen les noves generacions d'intel·lectuals. Aquests sempre hagueren d'estudiar amb mètodes autodidàctics, no havent-hi ensenyament oficial de la llengua, cosa que fa més remarcable encara la riquesa de l'editorial catalana. pero que no pudieron publicar nada durante el período más fuerte de represión —con escritores noveles que representan las nuevas generaciones de intelectuales. Estos siempre tuvieron que estudiar con métodos autodidácticos, pues no había enseñanza oficial de la lengua, lo que hace más notable aún la riqueza de la edición catalana.
10 Pot dir-se que tots els gèneres apareixen representats en el conjunt de la literatura actual. S'evidencia la dificultat de presentar-ne una visió exacte. Fa uns anys, una editorial barcelonina intentà una visió de conjunt que mereix esmentar-se aquí per la seva originalitat. Puede decirse que todos los géneros aparecen representados en el conjunto de la literatura actual. Es evidente la dificultad de presentar por lo tanto una visión exacta. Hace unos años una casa de ediciones de Barcelona intentó una visión de conjunto que merece citarse aquí por su originalidad.
11 Sis crítics de provada competència establiren una selecció de les cinquanta millors obres catalanes actuals. L'abundor, la qualitat i la varietat d'aquestes donen una idea de l'esforç de manteniment dels intel·lectuals catalans. Seis críticos de probada competencia establecieron una selección de las cincuenta mejores obras catalanas actuales : la abundancia, la calidad y la variedad de éstas da una idea del esfuerzo de mantenimiento de los intelectuales catalanes.
12 Destacar una novel·la de tantes com s'han escrit en el que va de segle, fóra gairebé inic. Malgrat tot el somrís resignat i trist de la Colometa de «La plaça del diamant» de Mercè Rodoreda, ens incita a marcar una preferència. Destacar una novela de tantas como se han escrito en lo que va de siglo seria casi inicuo. Sin embargo la sonrisa resignada y triste de la Colometa de la «Plaza del Diamante» de Mercè Rodoreda nos incita a marcar una preferencia.
13 I com escollir entre l'estol de joves poetes? Les terres catalanes foren per tradició pàtria de poesia. Les noves generacions no ho desmenteixen pas. Catalunya té l'estètica poètica i nombrosos són els seus cants! Y ¿cómo escoger entre la multitud de jóvenes poetas ? Las tierras catalanas fueron, por tradición, patria de poesía. Las nuevas generaciones no lo desmienten. Cataluña tiene la estética poética y ¡ numerosos son sus cantos!
14 Altra presència catalana que no esperà la relativa normalització per a manifestar-se : la publicació de revistes o de diaris. Després de molts anys de censura, aparegué, celebrant el Dia de Sant Jordi de l'any 1976 el primer diari quotidià de llengua catalana : Avui. És d'esperar que un tal fet es difongui en altres terres catalanes! Otra presencia catalana que no esperó la relativa normalización para manifestarse : la publicación de revistas o de periódicos. Después de muchos años de censura apareció, celebrando el día de San Jorge del año 1976 el primer diario cotidiano de lengua catalana : Ávui (Hoy). ¡ Cabe esperar que tal hecho se difunda en otras tierras catalanas!
15 A més, seguint la proposta del Col·legi d'advocats s'organitzà el Congrés de cultura catalana que debutà l'any 1975 i la cloenda del qual tingué lloc en un aplec multitudinari el novembre d'enguany (1977). Además siguiendo la propuesta del Colegio de Abogados se organizó el Congreso de Cultura Catalana que empezó en 1975 y cuya conclusión se verificó en multitudinaria reunión en noviembre de este año (1977).
  La seva extensió territorial -Andorra, Catalunya del Nord, Illes, País Valencià, Principat de Catalunya, la importància de les recerques dels diferents àmbits i els resultats obtinguts li confereixen un ressò que no pol ésser menysvalorat. Es pot dir que ha estat «un punt cabdal en el procés d'aclariment, definició i retrobament dels Països Catalans». Su extensión territorial —Andorra, Cataluña del Norte, Islas, País Valenciano, Principado de Cataluña— la importancia de las investigaciones de los diferentes ámbitos y los resultados obtenidos le confieren una resonancia que no se puede menospreciar. Se puede decir que « ha sido un punto capital en el proceso de aclaración, definición y recuperación de los Países Catalanes».

  EJERCICIOS  
1 Traduir.: De J. Salvat-Papasseit:  
  Proverbi:
Així la rosa enduta pel torrent
així l'espurna de mimosa al vent
la teva vida, sota el firmament.
  (Óssa menor)
Perquè has vingut:
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
  envejosa
Proverbio
Como la rosa llevada del torrente
como la chispa de mimosa al viento
así tu vida, bajo el firmamento.

Porque has venido
Porque has venido florecieron las lilas
y han contado su alegría
  envidiosa
    a les roses :
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla (1), i és bruna de rostre.
..........
Perquè has vingut ara torno a estimar :
diré el teu nom
   i el cantarà l'alosa.
(La rosa als llavis)
* pubilla : és hereva, filla gran de casa pairal.

  a las rosas :
¡ mirad a la chica! su resplandor os gana
bella y « pubilla » y morena de cara.

Porque has venido ahora vuelvo a amar
diré tu nombre
  y lo cantará la alondra.

     
  De Pere Quart: Tirallonga dels monosíl·labs :
...Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-
un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
i un poc de pau...
Havent llegit aquesta tirallonga procurin recollir el més gran nombre possible de monosíl·labs catalans i facin un text imitatiu!
     
  Verbs, en present i primera persona molts d'ells : sóc / tinc / sé / vaig / dic / veig / vull / bec / caic / crec / visc / (soy / tengo / sé / voy / digo / veo / quiero / bebo / caigo / creo / vivo).
Adjectius : lleig / fi / bo / trist / eix / verd / gris / blanc / roig / boig / (feo / fino / bueno / triste / éste / verde / gris / blanco / rojo / loco).
Sustantius : Pas / pes / niu / crit / llamp / bes / cor / joc / riu / font / lli / seny (Paso / peso / nido / grito / relámpago / beso / corazón /juego / río / fuente / lino / buen sentido).
   
2 LECTURA COMPLEMENTÀRIA
  Hem llogat un refugiat...
Ja queda tot llest.
Ell firma, el vell també.
Apa, anem diu el vell.
En agafar els paquets la maleta del refugiat s'obre de bat a bat i cauen a terra munts de papers, plans de dibuixos, escenes del camp, pintures, llapis, gomes d'esborrar.
—Ah, diu el vellet, sou vós qui dibuixeu ?
—Si soc jo... en hores lliures, sabeu ?

Neguitós el vellet es mira el Comissari com volent dir : M'he equivocat.
Tanmateix surten plegats.
Quasi a la sortida el vellet, bruscament es dirigeix al refugiat : i li diu-Escolteu en sou o no en sou de l'ofici de pagès?
sabreu o no fer la poda de la vinya?
L'home, pàl·lid contesta : Mireu, sóc fill de pagesos.
Tota la meva família encara hi viu al camp de Tarragona.
Jo, sóc artista però prou que me'n recordo de la feina de casa meva.
No tingueu por. No em pagareu res.
Un llit amb llençols blancs i un plat a taula és tot el que us demano, però traieu-me d'ací.
El que no sabré fer, vós m'ho ensenyareu.
No en tindreu pas penediment. Vull sortir d'aquest camp!...

I la tartana sortí. El vent havia minvat.
La dona feia cara de preocupada.
El vell mig reia, mig rondinava.
La nena havia deixat d'estirar-se els mitjons i, embadalida, es mirava el refugiat.
Hem llogat un refugiat...
Fets viscuts. Ramon Moral Querol.

Notas :
(1) Dates dels autors esmentats : • Salvador Espriu 1913. • J/V/Foix 1894. • Joan Fuster 1922. • Pere Quart (Joan Oliver) 1899. • Carles Riba 1893-1959. • Mercè Rodoreda 1910. • Bartomeu Rosselló-Pòrcel 1913-1938. • Joan Salvat-Papasseit 1894-1924. • Màrius Torres 1910-1942.
(2) El títol és un vers de S/Espriu.
(3) Avantguarda és corrent literari i artístic la definició del qual sempre ha estat molt discutida i àdhuc l'afiliació al moviment ja que la major part dels artistes anomenats avantguardistes negaren ser-ho. Es pot resumir massa breument en una actitud d'oposició a la norma establerta.
(4) Cal.ligrama és composició poètica que realitza per mitjà de la tipografia un tema suggerit pel poema. El conrearen tots els poetes avantguardistes sota el mestratge del poeta francès Guillaume Apollinaire.
(5) «Incerta Glòria» editada l'any 1956 però mutilada, el text complet aparegué el 1969.