Языки :: Каталан
Аудио
 
 
   

     
152 Lliçó 61 (seixanta-una) Lección 61
  De la mutilació de Catalunya a la pèrdua de la llibertat. De la mutilación de Cataluña a la pérdida de la libertad.
     
1 Després d'entrar a Barcelona les tropes de Joan Josep d'Àustria, la guerra entre França i Espanya durà encara uns anys. Els comtats del nord, Rosselló, Vallespir, Conflent i Cerdanya romanien jurídicament membres del Principat i eren sotmesos a la Generalitat. Después de entrar en Barcelona las tropas de Juan José de Austria siguió durando unos años la guerra entre Francia y España. Los condados del norte, Rosellón, Vallespir, Conflent y Cerdaña seguían siendo jurídicamente miembros del Principado y estaban sometidos a la Generalidad.
2 França havia promès, amb jurament de Lluís XIII que mantindria la integritat i les llibertats de la Terra. Però aviat els catalans conquerits per França s'adonaren que els atropellaments de la nova ocupació no cedien als abusos del terços d'Olivares. Francia había prometido, con juramento de Luis XIII que mantendría la integridad y las libertades de la Tierra. Pero pronto los catalanes conquistados por Francia se dieron cuenta de que los atropellos de la nueva ocupación no eran inferiores ni mucho menos a los abusos de los tercios de Olivares.
3 El 1653 tot (1) el Conflent s'aixecà en armes.
Milers de nobles, eclesiàstics, burgesos, gairebé tota la classe dirigent dels comtats fugiren i passaren a Catalunya. El rei francès hagué de cercar emigrats del sud, massa compromesos amb l'exèrcit francès com el lleidatà Francesc Sagarra (2), per trobar servidors de la seva dominació.
En 1653 todo el Conflent se levantó en armas.
Millares de nobles, eclesiásticos, burgueses, casi toda la clase dirigente de los condados huyeron pasando a Cataluña. El rey francés tuvo que buscar emigrados del sur, demasiado comprometidos con el ejército francés como el leridano Francesc Sagarra, para encontrar servidores de su dominación.
4 La pau entre França i Espanya, o Pau dels Pirineus, mutilà Catalunya sense l'assentiment de les Corts. Els comtats passaven sota dominació francesa i col·laboracionistes addictes a la francesització començaren a tallar els nombrosos vincles que unien el nord i el sud de l'Albera. Mentre que al Principat les institucions i el règim autonòmic romanien en peu, al nord el centralisme absolutista emprenia la destrucció sistemàtica d'aquelles institucions. La paz entre Francia y España, o Paz de los Pirineos, mutiló Cataluña sin el asentimiento de las Cortes. Los condados pasaban bajo dominación francesa y colaboracionistas adictos al afrancesamiento empezaron a cortar los vínculos numerosos que unían el norte con el sur del Albera. Mientras que en el Principado las instituciones y el régimen autonómico estaban todavía en pie, en el norte el centralismo absolutista emprendía la destrucción sistemática de aquellas instituciones.
5 El 1660 Lluís XIV, el rei Sol, abolia la Generalitat i altres institucions catalanes a Perpinyà. Al mateix temps començà la política d'assimilació lingüística donant als jesuïtes francesos el monopoli de l'ensenyament secundari. Expulsaren tots els ordes (3) religiosos catalans substituint-los per religiosos de llengua francesa. L'església s'estimà més servir l'estat que no pas Déu.

En 1660 Luis XIV, el rey Sol, abolía la Generalidad y otras instituciones catalanas en Perpiñán. Al mismo tiempo empezó la política de asimilación lingüística dando a los jesuitas franceses el monopolio de la enseñanza media. Expulsaron todas las órdenes religiosas catalanas sustituyéndolas por religiosos de lengua francesa. La iglesia prefirió servir al estado a servir a Dios.

6 Des del punt de vista econòmic hi fou completament arruïnada la indústria. Arruïnat també el comerç per la manca de comunicacions amb el nord i la pèrdua del mercat tradicional del Principat. Sols (4) van poder subsistir l'agricultura i la ramaderia : una sort poc envejable. Desde el punto de vista económico la industria fue totalmente arruinada. Arruinado también el comercio por falta de comunicaciones con el norte y la pérdida del mercado tradicional del Principado. Sólo pudieron subsistir la agricultura y la ganadería : suerte poco envidiable.
7 Mentrestant el Principat participava de la pobresa general dels reialmes (5) espanyols. Els anys de guerra i de lluites civils l'havien afeblit (6) i el comerç dels draps estrangers havia acabat per provocar la prostració de la indústria tèxtil, principal indústria de llavors. Mientras tanto el Principado participaba de la pobreza general de los reinos españoles. Los años de guerra y de luchas civiles lo habían debilitado y el comercio de los tejidos extranjeros había acabado provocando la postración de la industria textil, principal industria de entonces.
8 Amb tot hom asistí a un augment de la població i a una temptativa de desvetllament industrial i mercantil el que permet de dir que « el regnat més infeliç contenia en germen la futura renaixença econòmica de Catalunya, la del segle XVIII i la del segle XIX». Sin embargo se asistió a un crecimiento de la población y a un intento de despertar industrial y mercantil lo que permite decir que «el reinado más infeliz contenía en cierne el futuro renacimiento económico de Cataluña, el del siglo XVIII y el del siglo XIX ».
9 En aquella època la emigració es feia del nord cap al sud i en alguns pobles la proporció d'occitans arribava al 15 per 100 de la població. Hom hagués pogut assistir a un desenvolupament econòmic important. Malauradament l'extinció, l'any 1700, de la casa d'Áustria anava a provocar una lluita civil i un conflicte internacional. En aquella época se hacía la emigración de norte a sur y en algunos pueblos la proporción de occitanos alcazaba el 15 por ciento de la población. Se hubiera podido asistir a un desarrollo económico importante. Desgraciadamente la extinción, el año 1700, de la casa de Austria iba a provocar una guerra civil y un conflicto internacional.
10 El 1705 els països de la corona d'Aragó acceptaren la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria mentre que la corona de Castella era partidària de Felip V, nét de Lluis XIV, sostingut per les tropes franceses. Els catalans coneixien prou bé la política duta (7) a terme als comtats perduts l'any 1659 i sabien que un Habsburg mantindria els privilegis tradicionals mentre que el Borbó els suprimiria instaurant un centralisme tan rigorós com el de França. Per això se sumaren a la causa de Carles, fill de l'emperador d'Àustria. En 1705 los países de la corona de Aragón aceptaron la candidatura del archiduque Carlos de Austria mientras que la corona de Castilla era partidaria de Felipe V, nieto de Luís XIV, sostenido por las tropas francesas. Los catalanes conocían bastante bien la política llevada a cabo en los condados perdidos en 1659 y sabían que un Habsburgo mantendría los privilegios tradicionales mientras que un Borbón los suprimiría instaurando un centralismo tan riguroso como el de Francia. Por eso se sumaron a la causa de Carlos, hijo del emperador de Austria.
11 Però quan l'any 1711 el mateix Carles fou elegit (8) emperador, els anglesos que el sostenien, tement que es formés altra vegada l'imperi de Carles I l'abandonaren. Trobant-se sol el nou emperador retirà les seves tropes al Principat. Els felipistes guanyaven terreny i arribaren devant Barcelona. La resistència era l'única solució. Pero al ser elegido el mismo Carlos emperador en 1711, los ingleses que lo sostenían, temiendo que se formara de nuevo el imperio de Carlos 1º lo abandonaron. Encontrándose solo el nuevo emperador retiró sus tropas al Principado. Los filipistas ganaban terreno y llegaron delante de Barcelona. La única solución era resistir.
12 Els franco-espanyols posaren setge (9) a la ciutat.
Bretxes foren obertes arreu (10) de les muralles i les tropes de Felip V intimaren la rendició. Sense cap esperança de socors, sense prou forces, alguns eren partidaris d'acceptar una capitulació honrosa però quan es reuniren els tres Comuns, consellers, diputats i braç militar, respongueren que no «volien oir ni admetre proposició alguna».
Los franco-españoles pusieron sitio a la ciudad. Abrieron brechas en todas las murallas y las tropas de Felipe V intimaron la rendición. Sin ninguna esperanza de refuerzos, sin bastantes fuerzas, unos eran partidarios de aceptar una capitulación honrosa pero cuando se reunieron los tres Comunes, consejeros, diputados y brazo militar, contestaron que no «querían oír ni admitir ninguna propuesta».
13 El 10 de setembre de 1714 a la nit es prepararen
les columnes d'assalt i a trenc d'alba (11) quan començava a clarejar uns deu mil soldats es llançaren a l'atac i escometeren abrivadament la ciutat. Foren rebutjats una primera vegada.
Un segon assalt amb les reserves els permeté de penetrar per les bretxes. Però no minvava (12) la resistència i els assetjats combatien als carrers: el convent de Sant Pere fou perdut i reprès onze vegades. Homes, dones i nens alçaven barricades.
En Rafael Casanova, conseller en cap dirigia la resistència : en mig de la lluita feréstega i aferrissada caigué ferit damunt el terraplè de la muralla.
El día 10 de setiembre de 1714 al anochecer se prepararon las columnas de asalto y al romper el día cuando empezaba a clarear unos diez mil soldados se lanzaron al ataque acometiendo con ímpetu a la ciudad. Fueron rechazados una primera vez.
Un segundo asalto con sus reservas les permitió penetrar por las brechas. Pero no disminuía la resistencia y los sitiados luchaban en las calles : el convento de San Pedro lo perdieron y recuperaron once veces. Hombres, mujeres y niños levantaron barricadas.
Rafael Casanova, primer consejero dirigía la resistencia: en plena lucha áspera y encarnizada cayó herido en la explanada de la muralla.
14 S'apropava la fosca que l'enemic podria aprofitar pel saqueig i l'extermini. Per no exposar la ciutat a la ruïna es va decidir la capitulació : era el dia onze de setembre. Cada any per l'aniversari d'aquesta tragèdia el poble català celebra amb dignitat i emoció el record d'aquells herois : la diada de l'onze de setembre. Iba a oscurecer y el enemigo podría aprovechar la oscuridad para el saqueo y el exterminio. Para no exponer la ciudad a la ruina se decidió la capitulación : era el día once de setiembre. Cada año, cuando el aniversario de esta tragedia el pueblo catalán celebra con dignidad y emoción el recuerdo de aquellos héroes : la « diada » del once de setiembre.
15 En efecte l'organització nova, la Nova Planta de govern liquidava les constitucions seculars : desapareixien el Consell de Cent i la Diputació de la Generalitat. L'estat centralitzat ho controlava tot a imitació del sistema francès. L'estat català autònom havia deixat d'existir. En efecto la nueva organización, la «Nova Planta» de gobierno suprimía las constituciones seculares : desaparecían el Consejo de Ciento y la Diputación de la Generalidad, El estado centralizado lo dominaba todo a imitación del sistema francés. Había dejado de existir el estado catalán autónomo.

  EJERCICIOS  
1 Traducir al castellano estas líneas de Ferran Soldevila :  
  Fins al darrer moment de la lluita, els objectius n'havien estat els que es fan constar en el document adreçat al poble :
salvar la llibertat del Principat i de tot (1) Espanya;
evitar l'esclavatge cert i forçós que espera els catalans, com a la resta dels espanyols,
sota el domini francès;
vessar la sang gloriosament « per son Rei, per son honor, per la pàtria i per la llibertat de tota Espanya ».
Hasta el último momento de la lucha, los objetivos habían sido los que constan en el documento dirigido al pueblo :
salvar (preservar) la libertad del Principado y de toda España;
evitar la esclavitud cierta y forzosa que espera a los catalanes, como a los demás españoles, bajo el dominio francés;
derramar la sangre gloriosamente
« por su Rey, por su honor, por la patria y por la libertad de toda España».
  (1) tot: invariable davant un nora de ciutat, nació... « coneix tot Catalunya ».  
2 Traduir del castellà al català aquestes línies de l'historiador Pierre Vilar :  
 

Les regions perifèriques (Catalunya sobretot) no han patit tant de les causes generals de decadència : emigració, alça (puja) de preus, « hidalguismo » en la societat, ruïna per la burocràcia i l'impost, i tendeixen a heretar, de la fi del segle XVI ençà, sobre l'eix Barcelona-Gènova, el corrent de circulació monetària Castella-Flandes, interromput per la lluita contra Anglaterra i els Països Baixos.
Al segle XVIII apareixeran com les més aptes a renéixer.
I així s'establirà un nou equilibri en què, fins avui la demografia i l'economia estan en favor de la Iberia marítima. Hom trobarà una fórmula per a associar aquesta activitat dominant a la voluntat persistent de direcció que es manifestarà a Madrid ?

Las regiones periféricas (Cataluña sobre todo) han sufrido menos de las causas generales de decadencia : emigración, alza de precios, « hidalguismo» en la sociedad, ruina por la burocracia y el impuesto, y tienden a heredar, desde finales del siglo XVI, sobre el eje Barcelona-Genova, la corriente de circulación monetaria Castilla-Flandes, interrumpida por la lucha contra Inglaterra y los Países Bajos.
En el siglo XVIII se revelarán como las mas aptas para renacer.
Y así se establecerá un nuevo equilibrio en que, hasta nuestros días, la demografía y la economía estarán en favor de la Iberia marítima.
¿ Se encontrará una fórmula para asociar esta actividad dominante a la voluntad persistente de dirección que se manifestará en Madrid ?

Notas :
(1) tot el Conflent o el Conflent sencer. Sencer : de què no s'ha sostret o llevat res, cap part: cast. todo, entero.
(2) Francesc Sagarra : el personatge és tan famós i cèlebre que el refrany «ésser de la pell d'En Sagarra» és el mateix que «ésser de la pell del diable, ésser de la pell del dimoni», és a dir molt dolent moralment (hablando de un hombre malo y malvado).
(3) orde (masc): cos de persones unides per alguna regla comuna a observar, especialment institut religiós aprovat pel Papa, els individus del qual viuen sota regles establertes pel seu fundador. L'orde de Sant Benet etc.

ordre (masc): arranjament, disposició regular de les coses : posar en ordre els llibres d'una biblioteca...
ordre (fem): manament, prescripció que cal obeir : la primera columna va rebre l'ordre d'escometre...
(4) sols, solament, només.
(5) el reialme = el regne
reial (cast. real)
reialista (cast. realista), adherit a un rei, partidari d'un govern monàrquic.
real (cast. real), que té existència efectiva.
realista (cast. realista), aquell a qui solament interessen les coses reals, no imaginàries. Relatiu al realisme : el cinema realista.
(6) afeblir és fer esdevenir feble, debilitar.
feble és el contrari de : fort, ferm, brillant.
(7) dur, portar, menar.
(8) elegir, escollir, especialment per votació per a un càrrec, dignitat.
(9) posar setge a un ciutat, alçar el setge d'una ciutat (cast. poner sitio, levantar el sitio).
(10) arreu : pertot, per totes bandes (cast. por todas partes).
tot seguit (cast. en seguida).
l'un darrera l'altre : dormir deu hores arreu (cast. dormir diez horas seguidas).
(11) a trenc d'alba, a punta d'alba, al rompent de l'alba, a punta de dia.
(12) minvar, disminuir :
minvar la lluna : cast menguar
minvar el crèdit d'un comerciant.