Языки :: Каталан
 
 
 
     
101 Lliçó 45 (quaranta-cinc) Lección 45
  Montserrat: un poc d'història antiga i moderna. Montserrat : un poco de historia antigua y moderna
     
1 Montserrat és una meravella de la natura (1), quelcom d'únic al món : vaixell de gegant o castell misteriós on haurien guardat el Sant Graal (2). Montserrat es una maravilla de la naturaleza, algo único en el mundo : barco de gigante o castillo misterioso donde hubieran guardado el Santo Grial.
2 En aquesta muntanya creixen més de 1600 plantes d'espècies diferents i també hi viu una fauna abundosa : insectes i ocells com els verdums, passarells, rossinyols, pardals, caderneres etc. dalt dels penyals encara nien àligues, esparvers i altres ocells de rapinya (3).

En esta montaña crecen más de 1 600 plantas de especies diferentes y también vive una fauna abundante : insectos y pájaros como los verdones, pardillos, ruiseñores, gorriones, jilgueros etc. encima de las peñas aún anidan águilas, gavilanes y otras aves de rapiña.

3 Però el més important no és la bellesa del paisatge sinó la presència en un planell tancat i adossat a la muntanya del monestir, centre religiós i intel·lectual des de fa molts segles.

Pero lo más importante no es la belleza del paisaje sino la presencia en una meseta cerrada y adosada al monte del monasterio, centro religioso e intelectual desde hace muchos siglos.
4 Ja sabem que l'any 888 existia una capella dedicada a la Mare de Déu que el llegendari comte Guifred conegut amb el sobrenom de Pilós i considerat com a fundador de la família comtal catalana donà al monestir de Ripoll. Ya sabemos que el año 888 existía una capilla consagrada a la Virgen María que el legendario conde Guifred conocido con el apodo de Pilós (Peludo) y considerado como el fundador de la familia condal catalana dio al monasterio de Ripoll.
5 Es possible que la primera capella dati dels temps visigòtics o potser àdhuc dels primers segles del cristianisme quan els cristians defugien les persecucions, (durant la dictadura fou també un lloc de refugi i d'asil). Es posible que la primera capilla date de los tiempos visigóticos o quizá hasta de los primeros siglos del cristianismo cuando los cristianos huían de las persecuciones (durante la dictadura fue también lugar de refugio y asilo).
6 Més tard, entre el 1025 i el 1035 Òliba, el gran abat de Sant Miquel de Cuixà, de Santa Maria de Ripoll (4), bisbe de Vic, féu engrandir el monestir i per això es pot considerar que és ell el fundador de Montserrat. Más tarde, entre 1025 y 1035 Oliba, el gran abad de San Miguel de Cuixà, de Santa María de Ripoll, obispo de Vich, mandó agrandar el monasterio y por eso se puede considerar que es él el fundador de Montserrat.
7 Els pelegrinatges s'havien iniciat de bona hora i el santuari rebia donacions de terres i cases. Amb l'expandiment la influència de Montserrat ultrapassà les fronteres a partir del segle XI. Las peregrinaciones habían empezado pronto y el santuario recibía donaciones de tierras y casas. Con la expansión la influencia de Montserrat pasó las fronteras a partir del siglo XI.
8 Començaren els miracles al peu de l'actual imatge de la Verge Bruna (5) col·locada a l'altar de la nova església. Durant els segles XII i XIII hom assistí a la creixença ràpida de la comunitat. Empezaron los milagros al pie de la actual Virgen Morena colocada en el altar de la nueva iglesia. Durante los siglos XII y XIII se asistió al crecimiento rápido de la comunidad.
9 En traspassar la llinda de l'església romànica la impressió del pelegrí o romeu era inefable. Centenars de ciris i llànties, la salmodia dels monjos, els precs fervents de tots. Quina meravella en la solitud (6) de la muntanya, aquella església allunyada del brogit del món, arrapada a la roca!

Al traspasar el dintel de la iglesia románica la impresión del peregrino o romero era inefable. Centenares de cirios y lámparas, la salmodia de los monjes, las oraciones fervorosas de todos. ¡ Qué maravilla en la soledad de la montaña aquella iglesia alejada del rumor del mundo, agarrada a la peña!

10 El temple era sempre obert (7), nit i dia. Allí pujaven també els reis catalans a implorar l'auxili de la Mare de Déu. Allí pujà el rei Pere el Gran abans d'anar a vèncer l'exèrcit francès del rei Felip que arrasava Catalunya (8). El templo estaba siempre abierto, noche y día. Allí subían también los reyes catalanes a implorar el auxilio de la Madre de Dios. Allí subió el rey Pedro el Grande antes de ir a vencer al ejército francés del rey Felipe que arrasaba Cataluña.
11 Conegué també moments tràgics quan després d'haver estat fortificat per la junta provincial de defensa les tropes napoleòniques l'ocuparen : tot fou furgat i escorcollat, mutilat, trossejat i esmicolat (9). Conoció también momentos trágicos cuando después de fortificado por la junta provincial de defensa lo ocuparon las tropas napoleónicas : todo fue hurgado, registrado y mutilado, destrozado y despedazado.
12 Més recentment cal subratllar el paper de Montserrat en la defensa dels drets humans trepitjats i menyspreats durant quaranta anys. Al desembre del 1963 el diari parisenc Le Monde publicava un interviu del pare abat Escarré que produí una gran impressió a Catalunya, a tot Espanya i Europa (10). Más recientemente hay que subrayar el papel de Montserrat en la defensa de los derechos humanos hollados y menospreciados durante cuarenta años. En diciembre de 1963 el diario parisino Le Monde publicaba una entrevista del padre abad Escarré que produjo honda impresión en Catalunya, en toda España y Europa.
13 Declarava que allí on no hi ha llibertat autèntica no hi ha justícia. Recordava els drets de les minories ètniques dient que Catalunya era una nació enmig de les nacionalitats espanyoles i que els catalans tenien dret a llur cultura, a llur història i a llurs costums. Declaraba que allí donde no hay libertad auténtica no hay justicia. Recordaba los derechos de las minorías étnicas diciendo que Cataluña era una nación entre las nacionalidades españolas y que los catalanes tenían derecho a su cultura, a su historia y a sus costumbres.
14 Aquelles declaracions li valgueren l'exili i el bandejament. La realitat actual mostra que tenia tota la raó. Tant de bo hi hagi sempre defensors del dret i de la llibertat! Aquellas declaraciones le valieron el exilio y el destierro. La realidad actual muestra que tenía toda la razón. ¡Ojalá haya siempre defensores del derecho y de la libertad!
  EJERCICIOS  
1 Podem veure la importància de Montserrat en la història de Catalunya.
Subratllem la importància del paper que li tocà d'exercir (de jugar).
Fou símbol de resistència durant la reconquesta, els anys de la guerra del francès i de la dictadura.
Del temple antic gairebé no queda ni rastre.		 Podemos ver lo importante de Montserrat en la historia de Cataluña.
Subrayemos la importancia del papel que le tocó desempeñar.
Fue símbolo de resistencia durante la reconquista, los años de la guerra de Independencia y de la dictadura.
Del templo antiguo casi no queda ni rastro.
  Lectura
Una Verge negra, negra,
i una muntanya gegant;
una ermita xica, xica,
i uns monjos que van passant;
una cova fosca, fosca,
amb una reixa al davant;
i un camí que puja, puja,
pels que hi pugen tot cantant...
Una Virgen negra, negra,
y una montaña gigante;
una ermita chica, chica,
y unos monjes que van pasando;
una cueva oscura, oscura,
con una reja delante;
y un camino que sube, sube,
para los que allí suben cantando.
  Joan M. Guasch 1947  
 

Oh Verge de Montserrat,
estel de la pau perduda,
sou bruna dels nostres focs,
del nostre neguit sou bruna.  
•••
Oh Verge de Montserrat,
estel de la pau perduda,
tornarem a ser germans,
obertes d'amor les mans?

 Oh Virgen de Montserrat,
estrella de la paz perdida,
eres negra de nuestros fuegos,
de nuestra angustia eres negra.

Oh Virgen de Montserrat,
estrella de la paz perdida,
¿ volveremos a ser hermanos,
abiertas de amor las manos ?
  Tomàs Garcés 1947  
Notas :
(1) el catalán utiliza la palabra « natura » con todos los sentidos del castellano «naturaleza».
Por ejemplo :
les meravelles de la natura.
estimar la natura (els camps, els boscs, les muntanyes, la mar).
natura morta (cuadro que representa animales muertos o cosas inanimadas). = bodegón
natura humana
I'habitud és una segona natura etc.
(2) el Sant Graal = el Santo Grial, vaso místico, que en los libros de caballería se supone haber servido para la institución del sacramento eucarístico.
(3) ocell traduce el castellano pájaro y ave. Existe también «au» femenino.
(4) Sant Miquel de Cuixa, Santa Maria de Ripoll famosas abadías del Pirineo catalán.
(5) bru, bruna (tirant a negre), morè, morena = moreno morena.

(6) es preferible solitud aunque también existe la forma soledat.

(7) és obert, és tancat = está abierto, está cerrado.

(8) Pere el Gran : rey de la corona catalano-aragonesa (1239-1285). Sucedió a su padre Jaume el Conqueridor, ocupó Sicilia después de derrotar a los franceses.

(9) furgar : remenar ficant-hi la mà un munt de coses, remenar el foc amb furga (hurgón),
escorcollar : examinar minuciosament per veure què hi ha, si hi ha allò que hom cerca,
trossejar : fer completament trossos alguna cosa (el tros-els trossos),
esmicolar : fer miques, reduir a miques quelcom.
Una mica és una petita porció d'una cosa.
(10) abat Escarré : monjo benedictí (1908-1968).
Organitzà les festes de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, l'any 1947,
que marcaren un moment clau cap al retrobament i la reconciliació dels catalans després de la guerra civil.
Poc a poc evolucionà cap a una postura d'oposició amb les estructures de l'estat franquista.
EI seu enterrament a Montserrat reuní personalitats de creences més diverses.