ÂÎÉÄÈÒÅ, ×ÒÎÁÛ ÍÀ×ÀÒÜ ÎÁÓ×ÅÍÈÅ Ñ ÀÓÄÈÎ-ÇÀÏÈÑÜÞ

  EJERCICIOS  
1 Traducir estas dos canciones populares catalanas, la primera de Mallorca.
  A) A Ciutat éreu ahir
bona amor, i no us vaig veure
ja podeu pensar i creure
de tristor si en vaig tenir!

B) Anem a la plaça
anem a ballar
que l'hereu Riera
ja hi és, estona ha...
A) En Palma estuvisteis ayer
dulce amor y no os vi
bien podéis pensar y creer
qué tristeza fue la mía.

B) Vamos a la plaza
vamos a bailar
que Riera, el primogénito
hace tiempo que ya está.
    Traducir al catalán estas líneas de Manuel Vásquez Mon-talbán, entresacadas de su estudio sobre Joan Manuel Serrat:
  ...La clientela immediata d'aquestes cançons és la petita burgesia il·lustrada i els estudiants, però poques vegades els cantants de la Nova Cançó reeixiren a trencar les barreres culturals que els separaven del poble.
Com a model immediat tenien la cançó francesa i com educació musical un calaix de sastre en el que coincidien la cançó francesa, el jazz i la cançó tradicional.
La pruïja fonamental de la Nova Cançó fou de trametre a la llengua catalana un suport de transmissió popular, directament enllaçat amb la sentimentalitat.
En la resta d'Espanya no hi havia res de semblant...

...La clientela inmediata de esas canciones es la pequeña burguesía ilustrada y el estudiantado, pero pocas veces los cantantes de la Nova Cançó rompieron las alambradas culturales que los separaban del pueblo.
Tenían como inmediato modelo la canción francesa y como educación musical un cajón de sastre en el que coexistían la canción francesa, el jazz y la canción tradicional.
El empeño inicial fundamental de la Nova Cançó fue brindar a la lengua catalana un soporte de transmisión popular, directamente conectado con la sentimentalidad.
En el resto de España no había nada semejante...

   
  LECTURES COMPLEMENTARIES
2 I. «L'estaca». Lletra i música d'en Lluís Llach
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si tu l'estires fort per aquí
i jo l'estiro fort per allà
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar...

II. D'en Raimon un extracte de «Diguem no» :
...No, jo dic no

diguem no :
Nosaltres no som d'eixe (1) món.

Ara que som junts diré
el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem :
Hem vist la por
ser llei per a tots
Hem vist la sang —que sols fa sang—
ser llei del mon...

(1) és valencianisme per aquest o aqueix.

III. Un text de Bartomeu Rosselló-Pòreel poeta mallorquí que morí l'any 1938. El poema és musicat per Maria del Mar Bonet.

Història del Soldat
Això era i no era
quan naixia la primavera.
Ai-do, ai-do
trompeta de Borbó.

La tarda del dissabte
m'enamoro a la plaça.
La nit del diumenge
a la cantonada.
El dilluns, a la fira.
El dimarts, a l'hostal...
Febres de maig
duren tot l'any!

Quan toquen bota-selles,
el diumenge de matí.
Ai, Amor jo no partiria!
Tarara, tarara, ri
Amor, he de partir.

Avui ja no és avui.
Ahir no era ahir...
El cul del meu cavall
només veureu de mi,
ai els marits!

Camins d'Igualada,
camins de Fraga,
les esperances!

Per l'Ascensió,
cortines al balcó'.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.

Notas :
(1) Renaixença designa el període que comença a mitjan segle XIX i que veu el resorgiment cultural de la llengua catalana.
Vegin el capítol que tracta de literatura.
(2) La pacient labor. Labor és femení designa un treball prolongat. Pacient té una sola forma per ambdós generes.
(3) Molts d'anys o molts anys.
(4) Atziac = aciago castellà la seva forma en femení és atziaga.
(5) Altri és pronom, pot traduïr-se per « ajeno » o pels compostos de «otro»; el bé d'altri = el bien ajeno; treballar per altri = trabajar para los otros.
(6) Cantautor és un neologisme recent creat per l'exigència de determinar aquest fet de societat : el cantant intèrpret de les pròpies obres.



201 Lliçó 70 (setanta)  
  REPÀS X  
 

Com a comiat heus aquí unes taules que permetran de revisar les formes dels pronoms febles dobles. Són quatre quadres que corresponen a les quatre situacions possibles, val a dir :
I. Dos pronoms segueixen un verb que acaba per
consonant o per u.
II. Dos pronoms segueixen un verb que acaba per vocal.
III. Dos pronoms precedeixen un verb que comença per consonant.
IV. Dos pronoms precedeixen un verb que comença per vocal o h.
A reveure!