ÊÀÒÀËÀÍ / ÊÓÐÑ
| Lliçó 65 (seixanta-cinc) | Lección 65 | |
| Esboç de resum sobre pintura catalana | Esbozo de resumen sobre pintura catalana | |
| 1 | A finals del segle XI es desenvolupà a Catalunya un art romànic que tot i inscrivint-se dins un corrent europeu era d'una notable originalitat: inspirat de les normes bizantines s'enriquia tanmateix de l'observació de la realitat. Val a dir que si queda limitat el nombre (1) de tipus o d'expressions es nota una gran flexibilitat en la interpretació. Així la figura de Déu pot revestir diferents aspectes : la mà del creador (Sant Climent de Taüll), el Crist Pantocràtor segut en un tron o en un arc de Sant Martí (2) o el colom de l'Esperit Sant. A més d'aquesta diversitat es nota des dels primers balbuceigs de l'art un tractament privilegiat dels colors. Molts dels frescs (3) així realitzats han pogut ésser salvats i estudiats mercès a llur trasllat als museus de Barcelona, Girona, Solsona o Vic. | A fines del siglo XI se desarrolló en Cataluña un arte románico que a pesar de inscribirse en una corriente europea era de notable originalidad : inspirado de las normas bizantinas se enriqueció sin embargo con la observación de la realidad. Cabe decir que si queda limitado el número de tipos o de expresiones, se nota una gran flexibilidad en la interpretación. Así la figura de Dios puede cobrar diferentes aspectos : la mano del Creador (San Clemente de Tahull) el Cristo Pantocrátor sentado en un trono o en un arco iris o la paloma del Espíritu Santo. Además de esta diversidad se nota desde los primeros balbuceos del arte un tratamiento privilegiado de los colores. Muchos de los frescos así realizados se han podido salvar merced a su traslado a los museos de Barcelona, Gerona, Solsona o Vich. |
| 2 | Característics de l'Edat Mitjana als sumptuosos retaules cal afegir els frontals, peça generalment de fusta col·locada davant la taula de l'altar. Solen ésser pintats alhora que enriquits amb guix daurat o argentat. Del miler de pintors que s'ha pogut identificar podríem destacar els més ingents creadors com Ferrer Bassa, decorador del Monastir de Pedralbes que morí el 1348. Dalmau, aïllat en el seu temps però precursor de l'influència flamenca i sobre tot Jaume Huguet el lluminós missatge del qual roman insuperable (4). | Característicos de la Edad Media a los suntuosos retablos cabe añadir los frontales, trozo generalmente de madera colocado delante de la tabla del altar. Suelen ser pintados al mismo tiempo que enriquecidos con yeso dorado o plateado. De los mil pintores que han podido ser identificados podríamos destacar a los más ingentes creadores como Ferrer Bassa, decorador del monasterio de Pedralbes que murió en 1348. Dalmau aislado en su tiempo pero precursor de la influencia flamenca y sobre todo Jaume Huguet cuyo luminoso mensaje permanece insuperable. |
| 3 | La pintura no és, evidentment, l'única manifestació de l'art romànic ni tampoc del gòtic. Són prou coneguts els claustres de Sant Cugat del Vallés del segle XII o els posteriors de Poblet i de Santes Creus, tots atesten la riquesa arquitectònica d'aquelles centúries. Endemés l'estil gòtic, dut pels ordes mendicants (5) penetra en terres catalanes. La seva funcionalitat estructural permet de disminuir el gruix dels murs obrint-hi decoratius finestrals. Les grans catedrals (Barcelona, Ciutat de Mallorca, Girona, Perpinyà) palesan la seva forma original d'ençà de mitjan segle 14. | La pintura no es evidentemente la única manifestación del arte románico ni tampoco gótico. Bastante conocidos son los claustros de San Cugat del Vallés del siglo XII o los posteriores de Poblet y Santas Creus, todos atestan la riqueza arquitectónica de aquellas centurias. Además el estilo gótico llevado por las órdenes mendicantes penetra en tierras catalanas. Su funcionalidad estructural permite la disminución del espesor de los muros y la introducción de decorativos ventanales. Las grandes catedrales (Barcelona, Ciudad de Mallorca, Gerona, Perpiñan) patentizan su forma original desde mediados del siglo 14. |
| 4 | La vitalitat dels diferents estaments del país explica les manifestacions civils que tingué el gòtic català. Mostra n'és el Palau de Bellver de La Ciutat de Mallorca. A més l'organització política i econòmica justifica la riquesa de la Casa de la Diputació, lloc de reunió de les Corts, val a dir del primer parlament català. Idèntica riquesa manifesten molts altres edificis com les llotges dels diferents ports del País, des de la modesta Llotja oberta de Tortosa fins al majestuós bosc de columnes de la Llotja de Ciutat o de València o encara la de Perpinyà. | La vitalidad de los diferentes estamentos del país explica las manifestaciones civiles que tuvo el gótico catalán. Muestra de ello el Palacio de Bellver de Palma de Mallorca. Además la organización política y económica justifica la riqueza de la Casa de la Diputación, lugar de reunión de las «Corts» vale decir del primer parlamento catalán. Idéntica riqueza manifiestan otros muchos edificios como las Lonjas de los diferentes puertos del país, desde la modesta Lonja abierta de Tortosa hasta el majestuoso bosque de columnas de la Lonja de Palma o de Valencia o aún la de Perpiñán. |
| 5 |
Un llarg període de decadència i d'estagnació segueix
l'esplendorós desenvolupament de l'art medieval pictòric o no. Decaïment
condicionat, és clar, per la situació política i econòmica. Caldrà
esperar el segle XIX per a retrobar en l'exercici de les arts un nou
impuls. Pintor del segle XIX, Marià Fortuny morí massa jove per assolir l'obra que deixava esperar la seva primerenca producció. La tela més popular, d'evident influència impressionista és «La vicaria ». |
Un largo período de decadencia y de estagnación sigue
el esplendoroso desarrollo del arte medioeval pictórico o no.
Decaimiento condicionado, claro, por la situación política y económica.
Habrá que esperar el siglo XIX para recobrar en el ejercicio de las
artes un nuevo impulso. Pintor del siglo XIX, Mariano Fortuny murió demasiado joven para lograr la obra que dejaba esperar su primeriza producción. La tela más popular de evidente influencia impresionista es « La vicaría ». |
| 6 | Queda doncs bastant migrada la producció merament pictòrica. En aquest context l'exposició de Barcelona de 1888 és el punt de partida d'una vertadera explosió de pintors en la qual feren un paper important les sales d'exposició com la Sala Parés i també l'actuació de mecenes. | Queda pues bastante menguada la producción meramente pictórica. En este contexto la exposición de Barcelona en 1888 es el punto de partida de una verdadera explosión de pintores en la que desempeñaron un papel importante las salas de exposición como la Sala Parés y también la intervención de mecenas. |
| 7 | Un dels centres que fomentaren l'art en el període del Modernisme fou l'establiment dels « Quatre Gats » de Ramon Cases, Pere Romeu, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo. Pel seu local en Ramon Cases pintà una tela que pretenia ésser el símbol de la nova centúria. Representa el propi autor i en Pere Romeu, vestits de blanc i muntats en un « tàndem » mentre una inscripció avisa que «Per anar en bicicleta no es pot dur l'esquena dreta». | Uno de los centros que fomentaron el ante en el período del Modernismo fue el establecimiento de los « Cuatro Gatos» de Ramon Casas, Pedro Romeu, Santiago Rusiñol y Miguel Utrillo. Para su local Ramon Casas pintó una tela que pretendía ser el símbolo de la nueva centuria. Representa al propio autor y a Pedro Romeu, vestidos de blanco y montados en un «tándem» mientras una inscripción avisa que : «Para ir a bicicleta no se puede llevar la espalda derecha». |
| 8 | El local veié la reunió de tots els noms del modernisme català: La invitació a la inauguració fou un text de Santiago Rusiñol i el cartell dibuixat per qui signava encara Pau Ruiz Picasso. Original però mal administrat aquest cau d'artistes tingué una existència de curta durada. |
El local vio la reunión de todos los nombres del
modernismo catalán : La invitación a la inauguración fue un texto de Santiago Rusiñol y el cartel dibujado por quien firmaba aún Pablo Ruiz Picasso. Original pero mal administrada, esta guarida de artistas tuvo una existencia de corta duración. |
| 9 | Dels qui viuen actualment i gaudeixen arreu del món (6) de més anomenada, tres noms vénen a la memòria, que relacionen l'art amb Catalunya. Cronològicament cal esmentar primer Joan Miró i Ferrà, nascut l'any 1893. Les seves arrels en el món rural l'ajudaren a afermar la seva vocació pictòrica. El paisatge de Mont-Roig en el Camp Tarragoní on profunditza el vincle amb la terra dels avantpassats i la lluminositat de l'illa de Mallorca són els dos pols de la seva inspiració. | De los que viven actualmente y gozan en todo el mundo de más fama, tres nombres vienen a la memoria que relacionan el arte con Cataluña. Cronológicamente hay que mentar primero a Juan Miró i Ferrà nacido el año 1893. Sus raíces en el mundo rural le ayudaron a asegurar su vocación pictórica. El paisaje de Mont-Roig en el campo de Tarragona donde profundiza el vínculo con la tierra de los antepasados, y la luminosidad de la isla de Mallorca son los dos polos de su inspiración. |
| 10 | Les seves recerques —féu nombrosos viatges a París —el portaren a executar escultures-objectes, a practicar la ceràmica, en objectes o en murals, a treballar el bronze o el teixit, introduint en cadascuna d'aquestes tècniques tradicionals l'encuny del seu geni. Creà el Centre d'estudis d'art contemporani conegut per Fundació Miró que obrí les seves portes al públic l'any 1975. | Sus investigaciones -hizo numerosos viajes a Paris -le llevaron a ejecutar esculturas-objetos, a practicar la cerámica en objetos o en murales, a trabajar el bronce o el tejido, introduciendo en cada una de estas técnicas tradicionales el cuño de su genio. Creó el Centro de estudios de arte contemporáneo conocido por Fundación Miró que abrió sus puertas al público el año 1975. |
| 11 |
Molt diferent en tots aspectes Salvador Dalí i Domènech
nasqué a Figueres el 1904, estudià a Madrid on compartí les inquietuds i
els descubriments de l'anomenada Generació del vint-i-set castellana.
D'aquells anys daten la seva amistat amb poetes castellans o
cinematògrafs i també les relacions amb el grup surrealista. Ultra
l'originalitat de la seva personalitat val a dir que una propaganda
aparatosa ha ajudat a la ressonància de la seva obra. Ha tractat temes prou diferents però la badia de Port-Lligat a Cadaqués és sempre present en les seves teles. |
Muy diferente en todos los aspectos, Salvador Dalí i
Domènech nació en Figueras en 1904, estudió en Madrid donde compartió
las inquietudes y los descubrimientos de la llamada Generación del 27
castellana. De aquellos años son su amistad con poetas castellanos o
cinematógrafos y también las relaciones con el grupo surrealista. Además
de la originalidad de su personalidad cabe decir que una propaganda
aparatosa ha contribuido a la resonancia de su obra. Ha tratado temas muy distintos pero la bahía de Port-Lligat en Cadaqués está siempre presente en sus telas. |
| 12 | Antoni Tàpies (1923) forma part del grup neo-dadaista Dau al Set (7) creat l'any 1948. Les seves recerques el porten a utilitzar materials tant heterogenis com paper d'embalatge, paper assecant.. consegueix evocar un món que es va desagregant o mineralitzant. Bé i que pretengui no inscriure's en cap tradició catalana hom ha pogut afirmar la seva vinculació amb l'art català per l'evident sentit del color i la importància de la llum. |
Antoni Tàpies (1923) forma parte del grupo neo-dadaísta Dau al Set creado el año 1948. Sus investigaciones le llevan a utilizar materiales tan heterogéneos como papel de embalaje, papel secante... consigue evocar un mundo que se va desagregando o mineralizando. Aunque pretende no incorporarse en ninguna tradición catalana se ha podido afirmar su vinculación con el arte catalán por su evidente sentido del color y la importancia de la luz. |
| 13 | Pot semblar difícil d'incloure en una breu ressenya com aquesta un pintor nascut a Màlaga i que visqué els llargs anys de la seva vida a França. Malgrat tot Picasso s'inclou dins del modernisme català, ja l'hem vist incorporat a la Barcelona fervorosa de finals de segle. | Puede parecer difícil de incluir en una breve reseña como ésta a un pintor nacido en Málaga y que vivió los largos años de su vida en Francia. A pesar de todo Picasso se incluye en el modernismo catalán, ya lo vimos incorporado a la Barcelona fervorosa de fines de siglo. |
| 14 | En el cau d'amics que fou l'establiment dels 4 Gats, Picasso féu la seva primera exposició el setembre de 1900 amb vint-i-cinc retrats. Això pot justificar els amics barcelonins que conservà i als quals cedí un nombre copiós d'obres. Entre tots mereix especial menció el secretari, l'amic i confident Jaume Sabartés que va organitzar l'actual museu Picasso de Barcelona on poden admirar-se un munt d'obres i la famosa sèrie de les Menines. | En la guarida de amigos que fue el establecimiento de Los Cuatro Gatos, Picasso hizo su primera exposición en setiembre de 1900 con 25 retratos. Esto puede justificar los amistades barcelonesas que conservó y a las cuales cedió una cantidad copiosa de obras. Entre todos merece especial mención el secretario, amigo y confidente Jaime Sabartés que organizó el actual museo Picasso de Barcelona en donde se pueden admirar un montón de obras y la famosa serie de las Meninas. |
| EJERCICIOS | ||
| 1 | Traducir del catalán este poema de J.V. Foix a Joan Miró | |
|
Fèiem estella de les branques mortes ...El temps no és per als qui salven l'hora i el dia i l'any, amb seny o fora seny Amb pas vital-quan esclata la rosa i l'alba neix de l'alba-avancen pels sorrals atents al blanc ardent que les colors genera i del negre absolut premen les benaurances. A les selves d'amunt o en riba torta hem fet estella de la branca morta. |
Hacíamos astillas con las ramas muertas |
|
| 2 |
He aquí el texto de invitación a la inauguración de los
«4 Gats» Intenten reconstituirlo a partir de la traducción castellana. |
|
|
EIs 4 Gats. A les persones de bon gust, als ciutadans de riu a riu, als que, ensems de l'aliment pel seu cos necessiten alimentar l'esperit, en Pere Romeu els fa avinent que en el carrer de Montesión entrant per la Plaça de Santa Anna, segona casa a mà esquerra, des del dia dotze del mes de Juny estarà obert un establiment tant propi per l'esbargiment dels ulls com nodrit de bones coses per complaure el paladar. Aital estada és hostal pels desganats, és escó ple de caliu pels qui senten l'enyorança de la llar, és museu pels qui busquin llaminadures per l'ànima, és taverna i emparrat pels qui aimen l'ombra dels pàmpols i de l'essència espremuda del raïm, és gòtica cerveseria pels enamorats del Nord i pati d'Andalusia pels aimadors del migdia, és casa de curació pels malalts del nostre segle i cau d'amistat i harmonia pels qui entrin a aixoplugar-se sota els pòrtics de la casa. No tindran penediment d'haver vingut i sí recança si no vénen. |
Los cuatro Gatos. |
|
| Santiago Rusiñol | Santiago Rusiñol | |
| Notas : |
|
(1) Nombre : és el resultat de comptar, la quantitat
s'expressa mijantçant un nombre (sens nombre = innombrable). Número : és el nombre amb què una persona o cosa és designada dins una sèrie, la casa número 7. Pot ésser també cadascun dels treballs d'una representació. Xifra : és cadascun dels signes que serveixen per a representar els nombres. |
| (2) Arc de Sant Martí o arc iris o arc del cel (arco iris). |
| (3) Fresc : tècnica de pintura a l'aigua que es realitza sobre una capa d'estuc fresc. |
|
(4) Romandre = restar, no anar-se'n (permanecer) Vegi la flexió del present: romanç, romans, roman... |
|
(5) Orde; Recordi : és masculí, orde de Sant Benet,
ordes militars (las ordenes militares o religiosas) : ordre pot ésser masculí (castellà el orden) posar en ordre/mantenir l'ordre, o femení (castellà las órdenes) obeir una ordre. |
| (6) Arreu del món. Adverbi pot significar seguit : fes-ho arreu o tot seguit o pertot = a tot arreu. Preposició té el sentit de pertot: arreu del món = per tot el món. |
|
(7) Dau al Set : Grup artístic editor de la revista
del mateix nom, manifestà indiferència envers la societat en que vivien
els seus fundadors. Dates dels artistes esmentats : ° Ramon Casas 1866-1932 ° Salvador Dalí i Domènech 1904- ° Marià Fortuny 1838-1874 ° Joan Miró i Ferrà 1893- ° Pau Ruiz Picasso 1881-1973 ° Antoni Tàpies 1923- |
