ÂÎÉÄÈÒÅ, ×ÒÎÁÛ ÍÀ×ÀÒÜ ÎÁÓ×ÅÍÈÅ Ñ ÀÓÄÈÎ-ÇÀÏÈÑÜÞ

Lliçó 63-2
 
Documentos. Documents.
I. Alguns articles de l'estatut del 32.
Article 1er : Catalunya es constitueix en regió autònoma, dins de l'Estat espanyol, d'acord amb la Constitució de la República i el present Estatut.
El seu òrgan representatiu és la Generalitat i comprèn el territori de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en el moment de promulgar-se aquest Estatut.

Article 2°n : L'idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta d'Espanya, així com per a la comunicació' de les autoritats de l'Estat amb les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà.
 
II. Articles de l'estatut del 31 aprovat per plebiscit.
Article 1 : Catalunya és . un Estat autònom dintre la República espanyola. Els representants a les Corts de la República seran elegits d'acord amb les lleis generals.
Article 2 : El poder de Catalunya emana del poble i el representa la Generalitat.
Article 3 : La Generalitat de Catalunya s'estén al territori que han format fins ara les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Article 5 : La llengua catalana serà l'oficial a Catalunya, però en les relacions amb el Govern de la República serà oficial la llengua castellana. L'Estatut interior de Catalunya garantirà el dret dels ciutadans de llengua materna castellana a servir-se'n personalment davant dels tribunals de justícia i davant dels òrgans de l'administració. Així mateix els ciutadans de llengua materna catalana, tindran el dret d'usar-la en llurs relacions amb els organismes oficials de la República a Catalunya.
 
III. Medidas contra el catalán.
• 16 de febrero de 1939: «Según disposición reciente ha quedado prohibido el uso del catalán en su calidad de segundo idioma oficial en las provincias de Cataluña. Desde ahora en adelante, únicamente se permitirá el idioma español como idioma oficial en todas las provincias catalanas».
• 27 de mayo de 1939 : el nuevo obispo de Barcelona declara « que la enseñanza debe ser cristiana, católica y saturada de amor a la Patria y siempre en castellano».
En Francia también :
• 14 de marzo de 1977 : circular del Primer Ministro : « es obligatorio el uso de la lengua francesa en los textos, escritos y rótulos... uso obligatorio en la venta de bienes y servicios..., en los programas de radio y televisión..., en los contratos laborales..., en los lugares públicos...».
IV. Hacia el reconocimiento del idioma catalán.
• Decreto 31 octubre 1975, núm. 2929/75 :
Artículo 1 °. Las lenguas regionales son patrimonio cultural de la Nación española y todas ellas tienen la consideración de lenguas nacionales. Su conocimiento y uso será amparado y protegido por la acción del Estado y demás Entidades y Corporaciones de Derecho Público.
• Cooficialidad del castellano y del catalán en la Universidad de Barcelona, año escolar 1976/77 : el decano de la Facultad de Derecho y rector en funciones de la Universidad de Barcelona proclamó, en un acto celebrado con toda solemnidad, que tanto el catalán como el castellano eran, por igual, los idiomas oficiales de la Universidad.
• En el registro civil : prosiguiendo el reconocimiento de la diversidad real de los pueblos españoles y coincidiendo con la proclamación de cooficialidad del castellano y del catalán en la Universidad de Barcelona, se ha dictado una norma por la que se reconoce y regula el derecho de los ciudadanos españoles a inscribir en el Registro Civil los nombres dados a sus hijos en cualquiera de las lenguas españolas: castellano, catalán, vasco y gallego.
 
V. Al cap d'un any d'estudis el Congrés de Cultura Catalana celebrà la festa de clausura del Congrés a Barcelona al novembre de 1977. Publicà el Manifest de la Cultura Catalana (actes de cloenda del Congrés). Parlant del que és la cultura catalana escriu :
« La cultura catalana és la realitat i la plasmació històrica del continuum territorial i humà que s'estén des de Salses, al nord del Pirineu, per una més o menys ampla franja de la riba mediterrània de la península ibèrica fins a Guardamar i, a través de la mar, fins a Maó...

Els Països Catalans constitueixen avui una entitat demogràfica, econòmica i cultural prou considerable entre el conjunt dels països europeus».
 
VI. Parlant del dia 9 d'octubre de 1977 a València on hi hagué una gran manifestació per a la reivindicació de l'autonomia la revista catalana Serra d'Or escrigué :
«Catalans del Principat —«catalans» si algú vol, així, en cursiva i entre cometes —els qui escrivim aquesta nota sabem que la Generalitat que s'ha d'instal·lar al palau de Barcelona ens tocarà de més a prop, com de més a prop ens toca l'ajuntament de la nostra vila que el de la vila del costat. Però proclamem que la Generalitat que s'ha d'instal·lar al palau de la ciutat de València no ens toca pas menys profundament. I tant com totes dues, les expressions polítiques d'autenticitat que s'alcin a les Illes i a Catalunya Nord», (octubre de 1977).
 
Serie X
Som a les acaballes de la nostra caminata. Ben segur que cada u dels qui emprengueren amb nosaltres el camí ja sap parlar i àdhuc escriure - almenys en part-el català. Tant de bo els vingui de grat de continuar l'esforç començat, car ara queda molt per fer encara i poden enriquir els girs i el vocabulari bàsic amb la lectura de textos catalans i, és clar, amb la pràctica de l'idioma. Per a ajudar-los en aquesta tasca vénen les pàgines següents. No pretenen, ni de bon troç, ésser un inventari exhaustiu de l'art ni de la literatura a Catalunya. Tant sols voldrien servir de guia, obrir camins i permetre que cadascú pugui escollir el que més li plau. EI patrimoni cultural català és vast, vastíssim com per poder ésser contingut en unes poques lliçons, valgui doncs l'esforç de resum i quedin perdonades les omissions. Sols hem pretès obrir la gana. La taula del festí temps ha que és parada, només cal voler compartir-lo. Catalunya canta, Catalunya escriu, Catalunya pinta, Catalunya viu...
Bon viatge i fins a reveure...
 

Notas para facilitar la comprensión directa de este pequeño texto :
(1) Venir de grat o de gust significa apetecer. La frase podría traducirse : ¡ ojalá les apetezca...!
(2) Ni de bon troç
: ni mucho menos.
(3) Temps ha que és parada : Hace tiempo que está puesta, preparada.

 
¡ Buen viaje y hasta la vista!