ÊÀÒÀËÀÍ / ÊÓÐÑ
| Lliçó 63 (seixanta-tres) | Lección 63 | |
| Els segles XIX i XX. Fins a l'estatut d'autonomia. | Los siglos XIX y XX. Hasta el estatuto de autonomía | |
| 1 | El retorn del «Desitjat», com l'anomenaven els escrits de l'època, no trigà a defraudar les esperances de tot el poble. Catalunya havia estat commoguda per la nova ideologia nascuda de la Revolució. Esperava un canvi i res no es produí, al contrari. Pocs dies després de tomar a Espanya, el rei, manifestant les seves idees absolutistes, no sols declarà a València que no volia jurar la Constitució sinó també que aquesta i els decrets de les Corts de Cadis no tenien cap valor ni efecte. | La vuelta del «Deseado», como lo llamaban los escritos de la época, no tardó en defraudar las esperanzas de todo el pueblo. Cataluña había sido conmovida por la nueva ideología originada por la Revolución. Esperaba un cambio y no se produjo nada, al contrario. Pocos días después de volver a España, el rey, manifestando sus ideas absolutistas, no sólo declaró en Valencia que no quería jurar la Constitución sino también que ésta y los decretos de las Cortes de Cádiz no tenían ningún valor ni efecto alguno. |
| 2 | Les dues forces del país, els partidaris de l'Antic Règim i els partidaris dels nous ideals introduïts a Cadis anaven a afrontar-se i això anava a durar fins a l'època d'ara, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. | Las dos fuerzas del país, los partidarios del Antiguo Régimen y los partidarios de los nuevos ideales introducidos en Cádiz iban a enfrentarse y eso duraría hasta la época de hoy, tanto en Cataluña como en el resto de España. |
| 3 | En efecte començaren les conspiracions (1) per enderrocar la tirania i restablir la Constitució. Víctimes de la fúria reaccionària molts hagueren d'expatriar-se per fugir de les represàlies. Cada bàndol cometia excessos. Hi hagué dues Catalunyes i dues Espanyes oposades i ineluctablement enemigues. | En efecto empezaron las conspiraciones para derrocar la tiranía y restablecer la Constitución. Víctimas de la furia reaccionaria muchos tuvieron que exiliarse para huir de las represalias. Cada partido cometía excesos. Hubo dos Cataluñas y dos Españas opuestas e ineluctablemente enemigas. |
| 4 | Al cap d'un trienni liberal França tornà a ficar-se en els assumptes de la Península enviant-hi l'expedició dels Cent mil fills de Sant Lluís per restablir l'ordre anterior a la revolució de Cadis. Una ferotge repressió (2) s'abaté sobre el país i s'instal·là un clima de guerra civil : les regions de Barcelona i de la costa més obertes a les innovacions foren suport del liberalisme mentre que les comarques muntanyenques foren reialistes, partidàries del poder absolut del monarca. | Al cabo de un trienio liberal Francia volvió a meterse en los asuntos de la Península mandando la expedición de los Cien mil hijos de San Luís para restablecer el orden anterior a la revolución de Cádiz. Una feroz represión se abatió sobre el país instalándose un clima de guerra civil : las regiones de Barcelona y de la costa más abiertas a las innovaciones fueron el soporte del liberalismo mientras que las comarcas serranas fueron realistas, partidarias del poder absoluto del monarca. |
| 5 |
Perdurà aquesta divisió durant totes les guerres
carlistes (3) que pertorbaren el país gairebé quaranta anys. Calgué
esperar el final de la tercera guerra perquè fos liquidat el carlisme
militar a Catalunya l'any 1875. Malgrat aquestes lluites hi hagué, a la primera meitat del segle dinou un fort augment de població : aquesta passà a 1.700.000 habitants al Principat i augmentà també la del regne de València (4). |
Perduró dicha división durante todas las guerras
carlistas que perturbaron el país unos cuarenta años. Fue necesario
esperar el final de la tercera guerra para que quedara suprimido el
carlismo militar en Cataluña el año 1875. Pese a estas luchas hubo, en la primera mitad del siglo diecinueve, aumento de la población : pasó ésta a 1 700 000 habitantes en el Principado y aumentó también la del reino de Valencia. |
| 6 | Com explicar-ho ? Recordem el progrés de les ciències mèdiques com pertot als països europeus però també les primeres emigracions de les zones endarrerides i pobres cap a les regions industrialitzades. Era l'època on neixia el capitalisme industrial i comercial i la classe burgesa esmerçava els seus diners en noves indústries (5). | ¿ Cómo explicarlo ? Recordemos el progreso de las ciencias médicas como en todas partes en los países europeos pero también las primeras emigraciones de las zonas atrasadas y pobres hacia las regiones industrializadas. Era la época en que nacía el capitalismo industrial y comercial y la clase burguesa invertía su dinero en nuevas industrias. |
| 7 | La supressió dels antics gremis tingué un aspecte favorable, el de la llibertat de treball però també fou l'origen del proletariat industrial la situació del qual era terrible, desastrosa i malastruga (6). Fins a la creació dels sindicats i del moviment obrer regnà l'explotació més despietada. Els empresaris prenien pretext de la competència estrangera per a reduir el cost de la mà d'obra : tothom treballava, homes, dones i nens, jornades de catorze hores per salaris mínims, sous insuficients. | La supresión de los antiguos gremios tuvo un aspecto positivo, el de la libertad de trabajo pero también fue el origen del proletariado industrial cuya situación era terrible, desastrosa y desgraciada. Hasta la creación de los sindicatos y del movimiento obrero reinó la explotación más despiadada. Los empresarios tomaban pretexto de la competencia extranjera para reducir el coste de la mano de obra: todos trabajaban, hombres, mujeres y niños, jornadas de catorce horas por salarios mínimos, sueldos insuficientes. |
| 8 | Per a guanyar una vida decent la classe obrera intentà agrupar, associar i unir les seves forces. Des de l'any 1830 s'havien afirmat tendències a l'associació. A vegades com l'any 1835 hom assistí a sacsejades de violència : obrers trencaren les seves màquines i organitzaren una vaga general el 1855 sense poder fer trontollar el govern ni la classe dirigent. Per això quan es fundà, el 1868, l'associació internacional de treballadors nombrosos foren els obrers que adheriren a la federació. | Para obtener una vida decente la clase obrera intentó agrupar, asociar y unir sus fuerzas. Desde el año 1830 se afirmaron tendencias a la asociación. A veces, como en 1835, se asistió a sacudidas de violencia: obreros rompieron sus máquinas y organizaron una huelga general en 1855 sin poder derrocar el gobierno ni la clase dirigente. Por eso, al fundarse en 1868 la asociación internacional de trabajadores numerosos fueron los obreros que se adhirieron a la federación. |
| 9 | No obstant això les indústries continuaren desenvolupant-se : primer les indústries de teixits al llarg dels rius Llobregat, Cardener i Ter. Per a estar segurs de vendre llur producció els industrials catalans obraren sempre perquè el govern central dictés lleis proteccionistes. Poc després s'implantaren la metal·lúrgia i altres indústries. L'exposició Universal de 1888 a Barcelona fou un gran èxit i començà el gran desplegament urbà de la Ciutat Comtal. | Sin embargo seguían desarrollándose las industrias : primero las industrias de tejidos a lo largo de los ríos Llobregat, Cardener y Ter. Para estar seguros de vender su producción los industriales catalanes actuaron siempre para que el gobierno central dictara leyes proteccionistas. Poco después se implantaron la metalurgia y otras industrias. La Exposición Universal de 1888 en Barcelona fue un gran éxito y empezó el gran desenvolvimiento urbano de la Ciudad Condal. |
| 10 | A poc a poc es feia més fort el moviment obrer en mig d'un clima de desesperació per les pèssimes condicions de treball i de salari: a finals de segle Barcelona conegué una onada de violència i esclataren bombes als carrers (7). L'odi de classes augmentava: a les vagues obreres responia la classe dirigent per l'acomiadament i el locaut (8). El malestar social ocasionà l'anomenada «Setmana Tràgica» el 1909 (9). |
Poco a poco se hacía más fuerte el movimiento obrero en medio de un clima de desesperación por las pésimas condiciones de trabajo y de salario : a fines de siglo Barcelona conoció oleada de violencia y estallaron bombas en las calles. Crecía el odio de clases : a las huelgas obreras respondía la clase dirigente con el despido y el cierre patronal. Ocasionó el malestar social la llamada « Semana Trágica » en 1909. |
| 11 | Al mateix temps Catalunya recuperava consciència de poble. La Mancomunitat de Catalunya aparegué com la primera etapa, el primer pas cap a l'autonomia anhelada. Sense gaire poder, sense ser un veritable govern, tanmateix realitzà una tasca important en les obres públiques, l'ensenyament, l'agricultura i la ramaderia. | Al mismo tiempo Cataluña recuperaba conciencia de pueblo. La Mancomunidad de Cataluña pareció ser la primera etapa, el primer paso hacia la autonomía anhelada. Sin mucho poder, sin verdadero gobierno sin embargo realizó una labor importante en las obras públicas, la enseñanza, la agricultura y la ganadería. |
| 12 |
Perseguides les forces sindicalistes i catalanistes per
la dictadura de Primo de Rivera ambdues forces reaparegueren en 1930. El
14 d'abril de 1931 (10), hores abans que es proclamés la República
espanyola, es proclamà la República catalana com a estat integrant de la
Federació Ibèrica. El poder polític es desplaçà llavors de la gran burgesia regionalista a les classes populars catalanes després que la classe obrera s'hagué decidit a participar en les eleccions. |
Perseguidas las fuerzas sindicalistas y catalanistas
por la dictadura de Primo de Rivera ambas fuerzas reaparecieron en 1930.
El 14 de abril, horas antes de que se proclamara la República española,
se proclamó la República catalana como estado integrante de la
Federación Ibérica. Se desplazó entonces el poder político de la gran burguesía regionalista a las clases populares catalanas después de decidirse éstas a participar en las elecciones. |
| 13 |
El 17 d'abril es convertí la República catalana en Generalitat de Catalunya (11), i, el 2 d'agost el poble aprovà per plebiscit l'Estatut elaborat a Núria. Però calgué esperar més d'un any perquè les Corts espanyoles votessin l'estatut d'autonomia el 9 de setembre del 32 (12). Les forces tossudament centralistes no estaven disposades a acceptar el principi del dret de les nacionalitats a Espanya. |
El 17 de abril se convirtió la República catalana en Generalidad de Cataluña, y el día 2 de agosto el pueblo aprobó por plebiscito el Estatuto elaborado en Nuria. Pero hubo que esperar más de un año para que las Cortes españolas votaran el estatuto de autonomía el 9 de setiembre de 1932. Las fuerzas tercamente centralistas no estaban dispuestas a aceptar el principio del derecho de las nacionalidades en España. |
| 14 | No sols els grups monàrquics sinó també els grups republicans espanyols i el Partit Socialista Obrer intentaren oposar-se a la voluntat dels catalans. L'estatut votat era un estatut mutilat però malgrat la seva alteració i les seves limitacions podia ser una eina política important per a la supervivència de Catalunya. | No sólo los grupos monárquicos sino también los grupos republicanos españoles y el Partido Socialista Obrero intentaron oponerse a la voluntad de los catalanes. El estatuto votado era un estatuto mutilado pero a pesar de su alteración y sus limitaciones podía ser un instrumento político importante para la supervivencia de Cataluña. |
| 15 | Dissortadament al cap de la guerra civil els vencedors invocaren, com ho havia fet Felip V l'any 1714, el dret de conquesta per a suprimir la Generalitat. Tots els Països catalans sofriren una repressió sistemàtica en la llengua i en tots els senyals d'identitat: prohibició de les revistes i diaris en català (més de 1.200 revistes i butlletins, 7 diaris a Barcelona, | Desgraciadamente al final de la guerra civil los vencedores invocaron, como lo había hecho Felipe V el año 1714, el derecho de conquista para suprimir la Generalidad. Todos los Países Catalanes sufrieron una represión sistemática en la lengua y en todas las señales de identidad : prohibición de las revistas y diarios en catalán (más de 1 200 revistas y boletines, 7 diarios en Barcelona, |
| 16 a la resta del Principat), prohibició del català a l'escola, prohibició d'utilitzar en públic els noms de pila en català etc. sense parlar de la repressió física, política i sindical. Ara torna a obrir-se una nova etapa de recuperació nacional (13) a tots els països catalans : tant de bo s'acabi ben aviat la situació d'anormalitat que aquests conegueren! | 16 en el resto del Principado), prohibición del catalán en la escuela, prohibición de usar públicamente los nombres de pila catalanes etc. sin hablar de la represión física, política y sindical. Ahora vuelve a abrirse una nueva etapa de recuperación nacional en todos los países catalanes : ¡ ojalá termine cuanto antes la situación de anormalidad que éstos conocieron ! | |
| El restabliment de la Generalitat, el 1977, pot ser el punt de partida d'un nou desvetllament de totes les terres de llengua catalana i d'una nova convivència entre els pobles ibèrics i europeus. | El restablecimiento de la Generalidad en 1977 puede ser el punto de partida de un nuevo despertar de todas las tierras de lengua catalana y de una nueva convivencia entre los pueblos ibéricos y europeos. |
| Notas : |
|
(1) en particular la del coronel Riego que recorrió Andalucía proclamando la Constitución, y, poco más tarde otra en Galicia. |
| (2) es la famosa « ominosa década ». Riego es fusilado. Se fusila también al famoso guerrillero el Empecinado. Recuerde la ejecución de Mariana Pineda por haber bordado una bandera. |
| (3) los carlistas o partidarios de Don Carlos invocaron la tradición borbónica, pero no española, para intentar desheredar a la hija de Fernando, María Cristina. |
| (4) se nota un progreso demográfico en toda España : ésta pasa de unos 11 millones en 1808 a 15,5 millones en 1857. Tendrá unos 24 millones de habitantes en 1935. |
| (5) sobre todo la industria textil (algodón y lana concentrada en las ciudades de Sabadell y Tarrasa). No olvidemos las industrias del cuero, papel, corcho, edición y mecánica ligera. Las empresas eléctricas construyeron grandes centrales en el Pirineo. |
| (6) se trata sobre todo de la miseria de inmigrados (de otras zonas catalanes y de las regiones pobres de la España interior). Había muchos parados forzosos. Toda esta población proletaria vivía en barrios sórdidos. |
| (7) los grandes momentos del anarquismo con la «acción directa» : entre 1890 y 1910. |
|
(8) notemos el vocabulario : l'atur : el paro l'atur forçós : el paro forzoso l'atur estacional : el paro estacional la vaga : la huelga l'esquirol : el esquirol l'acomiadament : el despido el locaut : el cierre patronal |
|
Ejemplo de pasquín : |
|
« Les peticions formulades per part dels
treballadors són concretades en les següents : |
| (9) vea la película « La ciutat cremada» = « La ciudad quemada». |
| (10) Después de proclamar la República catalana con las palabras siguientes : |
|
« En nom del poble de Catalunya, proclamo
l'Estat català que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la
Federació de Repúbliques ibèriques. Queda des d'aquests moments, format
el govern de la República catalana, que es reunirà al palau de la
Generalitat... » |
| (11) después de dos días de discusión en Madrid, y muchas conferencias telefónicas Francesc Macià al salir de la reunión a la que asistían dos ministros del gobierno provisional español declaró : |
|
« Catalans, avui és el dia més trist de la meva vida... els ministres del govern provisional de la República, han confirmat de la manera més completa i absoluta la seguretat del compliment del pacte de Sant Sebastià i ha estat reconeguda per tots els reunits la conveniència d'avançar l'elaboració de l'Estatut de Catalunya... per la seva banda, el Consell de govern que ha vingut actuant fins aquests moments a Catalunya, ha resolt actuar d'ara endavant sota el nom, de gloriosa tradició, de Govern de la Generalitat de Catalunya...» |
| (12) el Estatuto fue votado el 9 de setiembre. Algunos días más tarde lo firmó el Presidente Alcalà Zamora en San Sebastián. |
| (13) el congrés de cultura catalana escribe : |
| « Necessitat del congrés de cultura catalana. A tot el món s'ha comprès que la diversitat cultural és un patrimoni que enriqueix la humanitat... La cultura catalana es troba en una situació d'anormalitat perquè aquest principi no solament no s'ha aplicat sinó que des de fa segles s'han fet els possibles per desvirtuar la seva personalitat». |
