Языки :: Каталан
Аудио
 
 
   

     
180 Lliçó 66 (seixanta-sis) Lección 66
  Qui llengua té a Roma va (1) Quien lengua tiene a Roma va.
     
1 Ja diguérem la procedència llatina del català. Com totes les altres llengües romàniques té la seva arrel en el llatí vulgar val a dir el que parlava el poble. Hom continuà d'escriure en llatí els textos oficials quan ja el poble utilitzava des de feia molt de temps una llengua diferent. Ya dijimos la procedencia latina del catalán. Como todas la demás lenguas románicas tiene su raíz en el latín vulgar es decir el que hablaba el pueblo. Siguieron escribiéndose en latín los textos oficiales mucho tiempo después que utilizara el pueblo una lengua diferente.
2 La transmisió oral i per tant la pèrdua de tota la literatura que li pertany fa més difícil l'establiment d'una data exacta per al naixement de la llengua. El primer text que podríem dir literari conegut són les Homilies d'Organyà de començament del segle XIII, així anomenat perquè fou trobat a la rectoria d'aquest poble, municipi de l'Alt Urgell. Consta de notes per a sermons que comenten i expliquen els llibres sagrats amb relació amb les principals festes de l'any litúrgic. La transmisión oral y por tanto la pérdida de toda la literatura que le pertenece hace más difícil el establecimiento de una fecha exacta para el nacimiento de la lengua. El primer texto que podríamos llamar literario conocido son las Homilías de Organyà de principios del siglo XIII, así llamado porque fue hallado en la rectoría de este pueblo, municipio del Alto Urgell. Consta de notas para sermones que comentan y explican los libros sagrados en relación con las principales fiestas del año litúrgico.
3 El segle XII anuncia ja la importància que assoliria la llengua catalana ja que té lloc l'ampliació del domini lingüístic amb les conquestes del rei Jaume I sobre València i Mallorca. Aquestes conquestes, separades per llargs períodes de pau i la vida progressivament més sedentària de la noblesa, afavoriren la comunicació i el gust d'una vida més refinada. El siglo XII ya anuncia la importancia que cobraría la lengua catalana ya que se verifica la ampliación del dominio lingüístico con las conquistas del rei Jaime I sobre Valencia y Mallorca. Estas conquistas separadas por largos períodos de paz y la vida progresivamente más sedentaria de la nobleza favorecieron la comunicación y el gusto por una vida más refinada.
4 El nombre reduït de texts literaris s'explica pel ressò cultural de la llengua d'Oc. (2). Així com a Castella els trobadors sentiren l'atracció de la llengua gallega l'esplendor de les corts dels grans senyors feudals de llengua provençal afavorí el conreu d'aquesta llengua entre els trobadors catalans que sols a poc a poc (3), anaren bandejant l'ús d'un català amb ressò provençal.

El número reducido de textos literarios se explica por la resonancia cultural de la lengua de Oc. Así como en Castilla los trobadores sufrieron la atracción de la lengua gallega, el esplendor de las cortes de los grandes señores feudales de lengua provenzal favoreció el cultivo de esta lengua entre los trobadores catalanes que sólo poco a popo fueron abandonando el uso de un catalán con ecos provenzales.

5 Tanmateix apareixen textos jurídics que representen la primera tentativa per a codificar un estament social. Els Usatges del comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell es consideren el primer codi feudal d'Europa i el Llibre del Consulat de Mar puntualitzava també per primera vegada el dret marítim. No obstante, aparecen textos jurídicos que representan el primer intento para codificar un estamento social. Los « Usatges » del conde de Barcelona Ramón Berenguer I, el Viejo se consideran como el primer código feudal de Europa y el libro del Consulado del Mar puntualizaba por primera vez también el derecho marítimo.
6 Més o menys de la mateixa època trobem les quatre primeres grans Cròniques històriques : Crònica de Jaume I, de Bernat Desclot, (segle XIII) de Ramon Muntaner i Pere III (segle XIV). En cada una es reflecteix la voluntat del monarca lletraferit que l'inspirà, d'explicar i de justificar els grans esdeveniments del seu regne, o com en la de Ramon Muntaner, l'intent de testimoniatge puix que és un llibre de Memòries d'un cavaller que no participà a tots els fets relacionats. És notable en tots aquests escrits el propòsit d'alliçonament i l'aproximació establerta de bell antuvi (4) entre el fet històric i la seva interpretació com a guia pràctica. Más o menos de la misma época encontramos las cuatro primeras grandes Crónicas históricas : la de Jaime I, de Bernat Desclot (siglo XIII) de Ramón Muntaner y Pedro III (siglo XIV). En cada una se refleja la voluntad del monarca amante de las letras que la inspiró, de explicar y de justificar los grandes acontecimientos de su reinado o como en la de Ramón Muntaner el intento de testimonio puesto que es un libro de Memorias de un caballero que no participó de todos los hechos referidos. En todos estos escritos es notable el propósito de aleccionamiento y la aproximación establecida desde el primer momento entre el hecho histórico y su interpretación como guía práctica.
7 A partir del segle XIII un nou estament, la burgesia, afavorit per la crisi del feudalisme rebutja les formes cultes tradicionals i proposa nous plantajaments. Primer gran nom de la literatura catalana Ramon Llull li donà el seu estatut de llengua de cultura. Nat a Mallorca després de la conquesta de l'illa per Jaume I escriví una obra vastíssima en català, llatí i àrab : el seu propòsit fou la conversió de jueus i sarraíns a la religió cristiana. Mogut d'aquest ideal a trenta anys abandonà la família i es dedicà a l'estudi de la filosofia i a la seva obra de missioner. Gran viatger defensà personalment les seves idees arreu d'Europa i produí un nombre prodigiós de llibres. A partir del siglo XIII un nuevo estamento, la burguesía favorecido por la crisis de del feudalismo rechaza las formas cultas tradicionales y propone nuevos planteamientos. Primer gran nombre de la literatura catalana Ramon Llull le dio su estatuto de lengua de cultura. Nacido en Mallorca después de la conquista de la isla por Jaime I escribió una obra vastísima en catalán, latín y árabe : su propósito fue la conversión de judíos y sarracenos a la religión cristiana. Movido de este ideal a los treinta años abandonó a su familia y se dedicó al estudio de la filosofía y a su obra de misionero. Gran viajero defendió personalmente sus ideas en toda Europa y produjo un número prodigioso de libros.
8 Foren les seves obres filosòfiques les primeres que tractaren d'aquesta matèria en qualsevol llengua romànica. Fins aleshores els tractats científics, filosòfics o teològics sols es redactaven en llatí. En el Llibre de Cavalleria codificà amb mires pedagògiques l'estament del seu llinatge i en el Llibre de les Bèsties sabé utilitzar la tècnica dels autors de l'antiguitat que trametien llur ensenyament mitjançant la faula. Sus obras filosóficas fueron las primeras que trataran de esta materia en cualquier lengua románica. Hasta entonces los tratados científicos, filosóficos o teológicos sólo se redactaban en latín. En el Libro de Caballería codificó con vistas pedagógicas el estamento de su linaje y en el Libro de las Bestias supo utilizar la técnica de los autores de la Antigüedad que transmitían su enseñanza mediante la fábula.
9

Prova fefaent (5) de la difusió de l'obra catalana en general i de les obres de Ramon Llull en particular són les nombroses traduccions que es feren en llengua estrangera.

Prueba fehaciente de la difusión de la obra catalana en general y de las obras de Ramón Llull en particular son las numerosas traducciones que se hicieron en lengua extranjera.

10 Igual difusió tingueren les obres del frare gironí Francesc Eiximenis. Home de cultura enciclopèdica viatjà per tot Europa. Les seves obres donen el reflex de les costums del moment. En el Llibre de les Dones trobem la visió de la vida femenina del segle XIV. El llibre tingué un gran èxit i fou immediatament traduït al castellà. Igual difusión tuvieron las obras del fraile de Gerona, Francesc Eiximenis. Hombre de cultura enciclopédica viajó por toda Europa. Sus obras dan un reflejo de las costumbres del momento. En el Libro de las Mujeres encontramos una visión de la vida femenina del siglo XIV. El libro tuvo un gran éxito y fue inmediatamente traducido al castellano.
11 El personatge més curiós és sens dubte el frare franciscà mallorquí Anselm Turmeda. Renegat de la fe catòlica s'establí a Tunis des d'on seguí escrivint en català. Sota una aparença cristiana la seva obra La Disputa de l'Ase encobreix un ver (6) escepticisme. El personaje más curioso es sin duda el fraile franciscano de Mallorca, Anselm Turmeda. Renegado de la fe católica se estableció en Túnez desde donde siguió escribiendo en catalán. Bajo una apariencia cristiana su obra La disputa del Asno encubre un real escepticismo.
12 Amb el segle XIV ha començat el segle d'or de la literatura catalana. Una nova etapa fou la traducció dels principals escriptors llatins. Cal destacar en aquest domini l'obra realitzada per Bernat Metge, funcionari ambiciós de la cort, nat a Barcelona. Influït pels clàssics grecs i romans practicà una prosa elegantíssima i fou l'iniciador de l'humanisme català amb la seva obra : Lo Somni. Con el siglo XIV ha comenzado el siglo de Oro de la literatura catalana. Una nueva etapa fue la traducción de los principales escritores latinos. Cabe destacar en este dominio la obra realizada por Bernat Metge, funcionario ambicioso de la corte, nacido en Barcelona. Influido por los clásicos griegos y romanos practicó una prosa elegantísima y fue el iniciador del humanismo catalán con su obra : El Sueño.
13 A principis del segle XV el Compromís de Casp anuncia la decadència que es manifestarà palesament en el segle següent. Dues circumstàncies intervenen en el desenvolupament de les lletres catalanes. D'una banda el trasllat de la capitalitat de la corona catalano-aragonesa a Nàpols, fet que conferí a la llengua italiana la possibilitat d'introduir-se a la cort procurant així el conreu de diferents llengües cultes : italià, castellà, català i llatí. D'altra banda València cobrà un major desenvolupament econòmic la qual cosa afavorí la transformació de la ciutat en centre literari i intel·lectual que produí una munió de grans autors. A principios del siglo XV el Compromiso de Caspe anuncia la decadencia que se manifestará de manera patente en el siglo siguiente. Dos circunstancias intervienen en el desarrollo de las letras catalanas. Por una parte el traslado de la capitalidad de la corona catalano-aragonesa a Ñapóles, hecho que confirió a la lengua italiana la posibilidad de introducirse en la corte procurando así el cultivo de diferentes lenguas cultas : italiano, castellano, catalán y latín. Por otra parte Valencia cobró mayor desarrollo económico lo que favoreció la transformación de la ciudad en centro literario e intelectual que produjo una multitud de grandes autores.
14 La introdució de la impremta facilità la difusió de la prosa narrativa. La més important d'aquestes obres és Tirant lo Blanc del valencià Joanot Martorell. La gran estima en que la tingué Cervantes la féu salvar de la crema dels llibres del Quixot. Formalment és un llibre de cavalleria com ho pretenia ésser el Quixot però en relació amb les inquietuds de la recentment nada burgesia es caracteritza per la seva ironia i el seu sentit caricaturesc. La introducción de la imprenta facilitó la difusión de la prosa narrativa. La más importante de estas obras es Tirante el Blanco del valenciano Joanot Martorell. El gran aprecio en que la tuvo Cervantes la hizo salvarse de la quema de los libros del Quijote. Formalmente es un libro de caballería como pretendía serlo el Quijote pero en relación con las inquietudes de la recién nacida burguesía se caracteriza por su ironía y su sentido caricaturesco.
15 El segle XV veu també el deslligament de la tradició poètica provençal. Amb Ausiàs March neix la poesia catalana deslligada de tot provençalisme. Fou el més important d'un estol de poetes que, com Andreu Febrer —introductor del Dante i el seu primer traductor— o Jordi de Sant Jordi, donaren al català les seves lletres de noblesa poètica. Presentant la noció de l'home confrontat a l'idea de la mort i assaltat pel dubte Ausiàs March fou el poeta que més influí els lírics castellans del segle XVI. El siglo XV ve también la separación con la tradición poética provenzal. Con Ausiàs March nace la poesía catalana desprendida de todo provenzalismo. Fue el más importante de un conjunto de poetas que, como Andreu Febrer —introductor del Dante y su primer traductor —o Jordi de Sant Jordi, dieron al catalán sus letras de nobleza poética. Presentando la noción del hombre confrontado con la idea de la muerte y asaltado por la duda Ausiàs March fue el poeta que más influyó a los líricos castellanos del siglo XVI.

  EJERCICIOS  
1 Traducir : Anselm Turmeda : Elogi dels diners Elogio del Dinero
  Diners de tort fan veritat,
i de jutge fan advocat,
savi fan tornar l'hom (1) orat (2),
puix que d'ells haja (3).

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que els usa.

Diners tornen los malalts sans,
moros jueus i cristians
lleixan (4) a Déu i tots los (5) sants,
diners adoren...
De falsedad, dinero hace verdad
del juez, hace un abogado
al hombre necio vuelve sabio
mientras lo tenga.

Dinero hace bien, dinero hace mal
al hombre hace infernal
o santo celestial
según lo usa.

Dinero sana a los enfermos
moros judíos y cristianos
dejando a Dios y a sus santos
Dinero adoran.
     
  De : Veles i vents han mos desigs complir, Ausiàs March :  
  Veles i vents han mos (5) desigs complir,
faent (6) camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar,
xaloc, llevant los deuen subvenir
amb llurs amics lo grec i lo migjorn
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son (5) bufar los sia parcial
i que tots cinc complasquen mon retorn...

Velas y vientos cumplan mi deseo
Velas y vientos cumplan mi deseo
siguiendo dudosos caminos por el mar
Contra ellos veo levantarse Mistral y Poniente
Siroco y Levante les van a ayudar
con sus aliados Gregal y Mediodía
rogando humildemente al viento de Tramontana
que en su soplo les sea propicio
y entre todos favorezcan mi regreso...

   
2 LECTURA COMPLEMENTARIA
    Miguel de Cervantes : Don Quijote de la Mancha (I Capitulo VI).
  Valga'm Déu! —digué el Rector alçant la veu —Aquí hi ha Tirant lo Blanc.
Doneu-me'l compare : que m'apar que he trobat en ell un tresor de gaubança i una mina de passatemps.
Aquí hi ha don Kirieleisón de Montalbà, coratjós cavaller, i el seu germà Tomàs de Montalbà, i el cavaller Fonseca, amb la batalla que l'arriscat Tirant féu amb Talà, i les agudeses de la donzella Plaerdemavida, amb els amors i trepelleries de la vídua Reposada, i la senyora Emperadriu, enamorada d'Hipòlit, el seu escuder.
Us dic en veritat, senyor compare, que pel seu estil, és aquest el millor llibre del món :
aquí mengen els cavallers, i dormen i moren sota teulada, i fan testament abans de morir com altres coses que no tenen els altres llibres d'aquesta mena...
Emporteu-vos-el a casa i llegiu-lo, i véreu que és veritat tot el que us n'he dit.
¡Válame Dios! dijo el Cura dando una gran voz, ¡que aquí esté Tirante el Blanco!
Dádmele acá compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento, una mina de pasatiempos.
Aquí están don Quirieleisón de Montalbán valeroso caballero y su hermano Tomás de Montalbán y el caballero Fonseca con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada y la señora emperatriz enamorada de Hipólito, su escudero.
Dígoos verdad señor compadre que por su estilo es éste el mejor libro del mundo :
aquí comen los caballeros y duermen y mueren en sus camas y hacen testamento antes de su muerte con otras cosas de que todos los demás libros deste género carecen...
Llevadle a casa y leedle y veréis que es verdad cuanto del os he dicho.
  Traducció catalana de : Joaquim Civera i Sormani  

Notas :
(1) Qui llengua té a Roma va : la frase fou el lema del calendari català publicat el 1865.
(2) Oc : és la partícula afirmativa de l'antic provençal els seus derivats són : occità, occitània, Llenguadoc... és una de les llengües ètniques actualment parlades a l'estat francès. Conegué un esplenderós conreu en l'època dels trobadors. Actualment coneix un moviment de reivindicació per la recuperació de la personalitat sociocultural. El moviment polític és l'occitanisme, alguns dels seus representants s'inscriuen en el corrent de la Nova cançó.
(3) a poc a poc = a poc a poquet = lentament.
(4) De bell antuvi o de primer antuvi significa de primer moment.
(5) fefaent = que fa fe es tradueix per «fehaciente» d'idèntica construcció.
(6) ver = veritable o vertader. Notin que : el ver i el falç es tradueix per : lo verdadero, lo falso.
 
 
(1) Hom es arcaísmo por home. Recuerde que actualmente se usa con valor de pronombre en el sentido de « uno » Hom pot afirmar que... = uno puede asegurar que...
(2) Orat es sinónimo de boig = loco.
(3) Haja es forma arcaica de Haver, tampoco se usa en este sentido (tener) actualmente se sustituye por tenir : tenir diners = tener dinero.
(4) Lleixant forma antigua de deixar = dejar, abandonar.

(5) Los : lo/los era la primitiva forma del artículo definido, en catalán moderno se emplea el/els. Lo mismo se puede decir de Mos = els meus : mis y de son —en son bufar—

(6) Faent del verbo fer, en catalán moderno = fent.