Языки :: Каталан
Аудио
 
 
   

     
162 Lliçó 63 (seixanta-tres) Lección 63
  Els segles XIX i XX. Fins a l'estatut d'autonomia. Los siglos XIX y XX. Hasta el estatuto de autonomía
     
1 El retorn del «Desitjat», com l'anomenaven els escrits de l'època, no trigà a defraudar les esperances de tot el poble. Catalunya havia estat commoguda per la nova ideologia nascuda de la Revolució. Esperava un canvi i res no es produí, al contrari. Pocs dies després de tomar a Espanya, el rei, manifestant les seves idees absolutistes, no sols declarà a València que no volia jurar la Constitució sinó també que aquesta i els decrets de les Corts de Cadis no tenien cap valor ni efecte. La vuelta del «Deseado», como lo llamaban los escritos de la época, no tardó en defraudar las esperanzas de todo el pueblo. Cataluña había sido conmovida por la nueva ideología originada por la Revolución. Esperaba un cambio y no se produjo nada, al contrario. Pocos días después de volver a España, el rey, manifestando sus ideas absolutistas, no sólo declaró en Valencia que no quería jurar la Constitución sino también que ésta y los decretos de las Cortes de Cádiz no tenían ningún valor ni efecto alguno.
2 Les dues forces del país, els partidaris de l'Antic Règim i els partidaris dels nous ideals introduïts a Cadis anaven a afrontar-se i això anava a durar fins a l'època d'ara, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Las dos fuerzas del país, los partidarios del Antiguo Régimen y los partidarios de los nuevos ideales introducidos en Cádiz iban a enfrentarse y eso duraría hasta la época de hoy, tanto en Cataluña como en el resto de España.
3 En efecte començaren les conspiracions (1) per enderrocar la tirania i restablir la Constitució. Víctimes de la fúria reaccionària molts hagueren d'expatriar-se per fugir de les represàlies. Cada bàndol cometia excessos. Hi hagué dues Catalunyes i dues Espanyes oposades i ineluctablement enemigues. En efecto empezaron las conspiraciones para derrocar la tiranía y restablecer la Constitución. Víctimas de la furia reaccionaria muchos tuvieron que exiliarse para huir de las represalias. Cada partido cometía excesos. Hubo dos Cataluñas y dos Españas opuestas e ineluctablemente enemigas.
4 Al cap d'un trienni liberal França tornà a ficar-se en els assumptes de la Península enviant-hi l'expedició dels Cent mil fills de Sant Lluís per restablir l'ordre anterior a la revolució de Cadis. Una ferotge repressió (2) s'abaté sobre el país i s'instal·là un clima de guerra civil : les regions de Barcelona i de la costa més obertes a les innovacions foren suport del liberalisme mentre que les comarques muntanyenques foren reialistes, partidàries del poder absolut del monarca. Al cabo de un trienio liberal Francia volvió a meterse en los asuntos de la Península mandando la expedición de los Cien mil hijos de San Luís para restablecer el orden anterior a la revolución de Cádiz. Una feroz represión se abatió sobre el país instalándose un clima de guerra civil : las regiones de Barcelona y de la costa más abiertas a las innovaciones fueron el soporte del liberalismo mientras que las comarcas serranas fueron realistas, partidarias del poder absoluto del monarca.
5 Perdurà aquesta divisió durant totes les guerres carlistes (3) que pertorbaren el país gairebé quaranta anys. Calgué esperar el final de la tercera guerra perquè fos liquidat el carlisme militar a Catalunya l'any 1875.
Malgrat aquestes lluites hi hagué, a la primera meitat del segle dinou un fort augment de població : aquesta passà a 1.700.000 habitants al Principat i augmentà també la del regne de València (4).
Perduró dicha división durante todas las guerras carlistas que perturbaron el país unos cuarenta años. Fue necesario esperar el final de la tercera guerra para que quedara suprimido el carlismo militar en Cataluña el año 1875.
Pese a estas luchas hubo, en la primera mitad del siglo diecinueve, aumento de la población : pasó ésta a 1 700 000 habitantes en el Principado y aumentó también la del reino de Valencia.
6 Com explicar-ho ? Recordem el progrés de les ciències mèdiques com pertot als països europeus però també les primeres emigracions de les zones endarrerides i pobres cap a les regions industrialitzades. Era l'època on neixia el capitalisme industrial i comercial i la classe burgesa esmerçava els seus diners en noves indústries (5). ¿ Cómo explicarlo ? Recordemos el progreso de las ciencias médicas como en todas partes en los países europeos pero también las primeras emigraciones de las zonas atrasadas y pobres hacia las regiones industrializadas. Era la época en que nacía el capitalismo industrial y comercial y la clase burguesa invertía su dinero en nuevas industrias.
7 La supressió dels antics gremis tingué un aspecte favorable, el de la llibertat de treball però també fou l'origen del proletariat industrial la situació del qual era terrible, desastrosa i malastruga (6). Fins a la creació dels sindicats i del moviment obrer regnà l'explotació més despietada. Els empresaris prenien pretext de la competència estrangera per a reduir el cost de la mà d'obra : tothom treballava, homes, dones i nens, jornades de catorze hores per salaris mínims, sous insuficients. La supresión de los antiguos gremios tuvo un aspecto positivo, el de la libertad de trabajo pero también fue el origen del proletariado industrial cuya situación era terrible, desastrosa y desgraciada. Hasta la creación de los sindicatos y del movimiento obrero reinó la explotación más despiadada. Los empresarios tomaban pretexto de la competencia extranjera para reducir el coste de la mano de obra: todos trabajaban, hombres, mujeres y niños, jornadas de catorce horas por salarios mínimos, sueldos insuficientes.
8 Per a guanyar una vida decent la classe obrera intentà agrupar, associar i unir les seves forces. Des de l'any 1830 s'havien afirmat tendències a l'associació. A vegades com l'any 1835 hom assistí a sacsejades de violència : obrers trencaren les seves màquines i organitzaren una vaga general el 1855 sense poder fer trontollar el govern ni la classe dirigent. Per això quan es fundà, el 1868, l'associació internacional de treballadors nombrosos foren els obrers que adheriren a la federació. Para obtener una vida decente la clase obrera intentó agrupar, asociar y unir sus fuerzas. Desde el año 1830 se afirmaron tendencias a la asociación. A veces, como en 1835, se asistió a sacudidas de violencia: obreros rompieron sus máquinas y organizaron una huelga general en 1855 sin poder derrocar el gobierno ni la clase dirigente. Por eso, al fundarse en 1868 la asociación internacional de trabajadores numerosos fueron los obreros que se adhirieron a la federación.
9 No obstant això les indústries continuaren desenvolupant-se : primer les indústries de teixits al llarg dels rius Llobregat, Cardener i Ter. Per a estar segurs de vendre llur producció els industrials catalans obraren sempre perquè el govern central dictés lleis proteccionistes. Poc després s'implantaren la metal·lúrgia i altres indústries. L'exposició Universal de 1888 a Barcelona fou un gran èxit i començà el gran desplegament urbà de la Ciutat Comtal. Sin embargo seguían desarrollándose las industrias : primero las industrias de tejidos a lo largo de los ríos Llobregat, Cardener y Ter. Para estar seguros de vender su producción los industriales catalanes actuaron siempre para que el gobierno central dictara leyes proteccionistas. Poco después se implantaron la metalurgia y otras industrias. La Exposición Universal de 1888 en Barcelona fue un gran éxito y empezó el gran desenvolvimiento urbano de la Ciudad Condal.
10 A poc a poc es feia més fort el moviment obrer en mig d'un clima de desesperació per les pèssimes condicions de treball i de salari: a finals de segle Barcelona conegué una onada de violència i esclataren bombes als carrers (7). L'odi de classes augmentava: a les vagues obreres responia la classe dirigent per l'acomiadament i el locaut (8). El malestar social ocasionà l'anomenada «Setmana Tràgica» el 1909 (9).

Poco a poco se hacía más fuerte el movimiento obrero en medio de un clima de desesperación por las pésimas condiciones de trabajo y de salario : a fines de siglo Barcelona conoció oleada de violencia y estallaron bombas en las calles. Crecía el odio de clases : a las huelgas obreras respondía la clase dirigente con el despido y el cierre patronal. Ocasionó el malestar social la llamada « Semana Trágica » en 1909.

11 Al mateix temps Catalunya recuperava consciència de poble. La Mancomunitat de Catalunya aparegué com la primera etapa, el primer pas cap a l'autonomia anhelada. Sense gaire poder, sense ser un veritable govern, tanmateix realitzà una tasca important en les obres públiques, l'ensenyament, l'agricultura i la ramaderia. Al mismo tiempo Cataluña recuperaba conciencia de pueblo. La Mancomunidad de Cataluña pareció ser la primera etapa, el primer paso hacia la autonomía anhelada. Sin mucho poder, sin verdadero gobierno sin embargo realizó una labor importante en las obras públicas, la enseñanza, la agricultura y la ganadería.
12 Perseguides les forces sindicalistes i catalanistes per la dictadura de Primo de Rivera ambdues forces reaparegueren en 1930. El 14 d'abril de 1931 (10), hores abans que es proclamés la República espanyola, es proclamà la República catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
El poder polític es desplaçà llavors de la gran burgesia regionalista a les classes populars catalanes després que la classe obrera s'hagué decidit a participar en les eleccions.
Perseguidas las fuerzas sindicalistas y catalanistas por la dictadura de Primo de Rivera ambas fuerzas reaparecieron en 1930. El 14 de abril, horas antes de que se proclamara la República española, se proclamó la República catalana como estado integrante de la Federación Ibérica.
Se desplazó entonces el poder político de la gran burguesía regionalista a las clases populares catalanas después de decidirse éstas a participar en las elecciones.
13

El 17 d'abril es convertí la República catalana en Generalitat de Catalunya (11), i, el 2 d'agost el poble aprovà per plebiscit l'Estatut elaborat a Núria. Però calgué esperar més d'un any perquè les Corts espanyoles votessin l'estatut d'autonomia el 9 de setembre del 32 (12). Les forces tossudament centralistes no estaven disposades a acceptar el principi del dret de les nacionalitats a Espanya.

El 17 de abril se convirtió la República catalana en Generalidad de Cataluña, y el día 2 de agosto el pueblo aprobó por plebiscito el Estatuto elaborado en Nuria. Pero hubo que esperar más de un año para que las Cortes españolas votaran el estatuto de autonomía el 9 de setiembre de 1932. Las fuerzas tercamente centralistas no estaban dispuestas a aceptar el principio del derecho de las nacionalidades en España.
14 No sols els grups monàrquics sinó també els grups republicans espanyols i el Partit Socialista Obrer intentaren oposar-se a la voluntat dels catalans. L'estatut votat era un estatut mutilat però malgrat la seva alteració i les seves limitacions podia ser una eina política important per a la supervivència de Catalunya. No sólo los grupos monárquicos sino también los grupos republicanos españoles y el Partido Socialista Obrero intentaron oponerse a la voluntad de los catalanes. El estatuto votado era un estatuto mutilado pero a pesar de su alteración y sus limitaciones podía ser un instrumento político importante para la supervivencia de Cataluña.
15 Dissortadament al cap de la guerra civil els vencedors invocaren, com ho havia fet Felip V l'any 1714, el dret de conquesta per a suprimir la Generalitat. Tots els Països catalans sofriren una repressió sistemàtica en la llengua i en tots els senyals d'identitat: prohibició de les revistes i diaris en català (més de 1.200 revistes i butlletins, 7 diaris a Barcelona, Desgraciadamente al final de la guerra civil los vencedores invocaron, como lo había hecho Felipe V el año 1714, el derecho de conquista para suprimir la Generalidad. Todos los Países Catalanes sufrieron una represión sistemática en la lengua y en todas las señales de identidad : prohibición de las revistas y diarios en catalán (más de 1 200 revistas y boletines, 7 diarios en Barcelona,
  16 a la resta del Principat), prohibició del català a l'escola, prohibició d'utilitzar en públic els noms de pila en català etc. sense parlar de la repressió física, política i sindical. Ara torna a obrir-se una nova etapa de recuperació nacional (13) a tots els països catalans : tant de bo s'acabi ben aviat la situació d'anormalitat que aquests conegueren! 16 en el resto del Principado), prohibición del catalán en la escuela, prohibición de usar públicamente los nombres de pila catalanes etc. sin hablar de la represión física, política y sindical. Ahora vuelve a abrirse una nueva etapa de recuperación nacional en todos los países catalanes : ¡ ojalá termine cuanto antes la situación de anormalidad que éstos conocieron !
  El restabliment de la Generalitat, el 1977, pot ser el punt de partida d'un nou desvetllament de totes les terres de llengua catalana i d'una nova convivència entre els pobles ibèrics i europeus. El restablecimiento de la Generalidad en 1977 puede ser el punto de partida de un nuevo despertar de todas las tierras de lengua catalana y de una nueva convivencia entre los pueblos ibéricos y europeos.

 
 
Documentos. Documents.
I. Alguns articles de l'estatut del 32.
Article 1er : Catalunya es constitueix en regió autònoma, dins de l'Estat espanyol, d'acord amb la Constitució de la República i el present Estatut.
El seu òrgan representatiu és la Generalitat i comprèn el territori de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en el moment de promulgar-se aquest Estatut.

Article 2°n : L'idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta d'Espanya, així com per a la comunicació' de les autoritats de l'Estat amb les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà.
 
II. Articles de l'estatut del 31 aprovat per plebiscit.
Article 1 : Catalunya és . un Estat autònom dintre la República espanyola. Els representants a les Corts de la República seran elegits d'acord amb les lleis generals.
Article 2 : El poder de Catalunya emana del poble i el representa la Generalitat.
Article 3 : La Generalitat de Catalunya s'estén al territori que han format fins ara les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Article 5 : La llengua catalana serà l'oficial a Catalunya, però en les relacions amb el Govern de la República serà oficial la llengua castellana. L'Estatut interior de Catalunya garantirà el dret dels ciutadans de llengua materna castellana a servir-se'n personalment davant dels tribunals de justícia i davant dels òrgans de l'administració. Així mateix els ciutadans de llengua materna catalana, tindran el dret d'usar-la en llurs relacions amb els organismes oficials de la República a Catalunya.
 
III. Medidas contra el catalán.
• 16 de febrero de 1939: «Según disposición reciente ha quedado prohibido el uso del catalán en su calidad de segundo idioma oficial en las provincias de Cataluña. Desde ahora en adelante, únicamente se permitirá el idioma español como idioma oficial en todas las provincias catalanas».
• 27 de mayo de 1939 : el nuevo obispo de Barcelona declara « que la enseñanza debe ser cristiana, católica y saturada de amor a la Patria y siempre en castellano».
En Francia también :
• 14 de marzo de 1977 : circular del Primer Ministro : « es obligatorio el uso de la lengua francesa en los textos, escritos y rótulos... uso obligatorio en la venta de bienes y servicios..., en los programas de radio y televisión..., en los contratos laborales..., en los lugares públicos...».
IV. Hacia el reconocimiento del idioma catalán.
• Decreto 31 octubre 1975, núm. 2929/75 :
Artículo 1 °. Las lenguas regionales son patrimonio cultural de la Nación española y todas ellas tienen la consideración de lenguas nacionales. Su conocimiento y uso será amparado y protegido por la acción del Estado y demás Entidades y Corporaciones de Derecho Público.
• Cooficialidad del castellano y del catalán en la Universidad de Barcelona, año escolar 1976/77 : el decano de la Facultad de Derecho y rector en funciones de la Universidad de Barcelona proclamó, en un acto celebrado con toda solemnidad, que tanto el catalán como el castellano eran, por igual, los idiomas oficiales de la Universidad.
• En el registro civil : prosiguiendo el reconocimiento de la diversidad real de los pueblos españoles y coincidiendo con la proclamación de cooficialidad del castellano y del catalán en la Universidad de Barcelona, se ha dictado una norma por la que se reconoce y regula el derecho de los ciudadanos españoles a inscribir en el Registro Civil los nombres dados a sus hijos en cualquiera de las lenguas españolas: castellano, catalán, vasco y gallego.
 
V. Al cap d'un any d'estudis el Congrés de Cultura Catalana celebrà la festa de clausura del Congrés a Barcelona al novembre de 1977. Publicà el Manifest de la Cultura Catalana (actes de cloenda del Congrés). Parlant del que és la cultura catalana escriu :
« La cultura catalana és la realitat i la plasmació històrica del continuum territorial i humà que s'estén des de Salses, al nord del Pirineu, per una més o menys ampla franja de la riba mediterrània de la península ibèrica fins a Guardamar i, a través de la mar, fins a Maó...

Els Països Catalans constitueixen avui una entitat demogràfica, econòmica i cultural prou considerable entre el conjunt dels països europeus».
 
VI. Parlant del dia 9 d'octubre de 1977 a València on hi hagué una gran manifestació per a la reivindicació de l'autonomia la revista catalana Serra d'Or escrigué :
«Catalans del Principat —«catalans» si algú vol, així, en cursiva i entre cometes —els qui escrivim aquesta nota sabem que la Generalitat que s'ha d'instal·lar al palau de Barcelona ens tocarà de més a prop, com de més a prop ens toca l'ajuntament de la nostra vila que el de la vila del costat. Però proclamem que la Generalitat que s'ha d'instal·lar al palau de la ciutat de València no ens toca pas menys profundament. I tant com totes dues, les expressions polítiques d'autenticitat que s'alcin a les Illes i a Catalunya Nord», (octubre de 1977).
 
Serie X
Som a les acaballes de la nostra caminata. Ben segur que cada u dels qui emprengueren amb nosaltres el camí ja sap parlar i àdhuc escriure - almenys en part-el català. Tant de bo els vingui de grat de continuar l'esforç començat, car ara queda molt per fer encara i poden enriquir els girs i el vocabulari bàsic amb la lectura de textos catalans i, és clar, amb la pràctica de l'idioma. Per a ajudar-los en aquesta tasca vénen les pàgines següents. No pretenen, ni de bon troç, ésser un inventari exhaustiu de l'art ni de la literatura a Catalunya. Tant sols voldrien servir de guia, obrir camins i permetre que cadascú pugui escollir el que més li plau. EI patrimoni cultural català és vast, vastíssim com per poder ésser contingut en unes poques lliçons, valgui doncs l'esforç de resum i quedin perdonades les omissions. Sols hem pretès obrir la gana. La taula del festí temps ha que és parada, només cal voler compartir-lo. Catalunya canta, Catalunya escriu, Catalunya pinta, Catalunya viu...
Bon viatge i fins a reveure...
 

Notas para facilitar la comprensión directa de este pequeño texto :
(1) Venir de grat o de gust significa apetecer. La frase podría traducirse : ¡ ojalá les apetezca...!
(2) Ni de bon troç
: ni mucho menos.
(3) Temps ha que és parada : Hace tiempo que está puesta, preparada.

 
¡ Buen viaje y hasta la vista!

Notas :

(1) en particular la del coronel Riego que recorrió Andalucía proclamando la Constitución, y, poco más tarde otra en Galicia.

(2) es la famosa « ominosa década ». Riego es fusilado. Se fusila también al famoso guerrillero el Empecinado. Recuerde la ejecución de Mariana Pineda por haber bordado una bandera.
(3) los carlistas o partidarios de Don Carlos invocaron la tradición borbónica, pero no española, para intentar desheredar a la hija de Fernando, María Cristina.
(4) se nota un progreso demográfico en toda España : ésta pasa de unos 11 millones en 1808 a 15,5 millones en 1857. Tendrá unos 24 millones de habitantes en 1935.
(5) sobre todo la industria textil (algodón y lana concentrada en las ciudades de Sabadell y Tarrasa). No olvidemos las industrias del cuero, papel, corcho, edición y mecánica ligera. Las empresas eléctricas construyeron grandes centrales en el Pirineo.
(6) se trata sobre todo de la miseria de inmigrados (de otras zonas catalanes y de las regiones pobres de la España interior). Había muchos parados forzosos. Toda esta población proletaria vivía en barrios sórdidos.
(7) los grandes momentos del anarquismo con la «acción directa» : entre 1890 y 1910.
(8) notemos el vocabulario :
l'atur : el paro
l'atur forçós : el paro forzoso
l'atur estacional : el paro estacional
la vaga : la huelga
l'esquirol : el esquirol
l'acomiadament : el despido
el locaut : el cierre patronal

Ejemplo de pasquín :

« Les peticions formulades per part dels treballadors són concretades en les següents :
a) readmissió de tots els treballadors acomiadats,
b) anul·lació de les sancions imposades a la resta del personal,
c) increment salarial a tots els productors, sense discriminació de categories ni especialitats, de ...ptes mensuals,
d) reconeixement de la condició de treballadors fixos de plantilla a tots aquells treballadors que, havent subscrit un contracte de duració determinada (eventual), haguessin anat prestant treballs normals i permanents a l'empresa».

(9) vea la película « La ciutat cremada» = « La ciudad quemada».
(10) Después de proclamar la República catalana con las palabras siguientes :

« En nom del poble de Catalunya, proclamo l'Estat català que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques ibèriques. Queda des d'aquests moments, format el govern de la República catalana, que es reunirà al palau de la Generalitat... »

Francesc Macià mandó a todos los ayuntamientos de Cataluña la siguiente carta :
«En el moment de proclamar
l'Estat català sota el règim de la República catalana, us saludo amb tota l'ànima i us demano que em presteu la vostra col·laboració començant per proclamar la República a la vostra ciutat i preparant-vos a defensar-la quan us cridi. Per la llibertat de Catalunya, per la germanor dels altres pobles d'Espanya i per la pau internacional, sapigueu fer-vos-en dignes. El President de la República catalana, Francesc Macià.

(11) después de dos días de discusión en Madrid, y muchas conferencias telefónicas Francesc Macià al salir de la reunión a la que asistían dos ministros del gobierno provisional español declaró :

« Catalans, avui és el dia més trist de la meva vida... els ministres del govern provisional de la República, han confirmat de la manera més completa i absoluta la seguretat del compliment del pacte de Sant Sebastià i ha estat reconeguda per tots els reunits la conveniència d'avançar l'elaboració de l'Estatut de Catalunya... per la seva banda, el Consell de govern que ha vingut actuant fins aquests moments a Catalunya, ha resolt actuar d'ara endavant sota el nom, de gloriosa tradició, de Govern de la Generalitat de Catalunya...»

(12) el Estatuto fue votado el 9 de setiembre. Algunos días más tarde lo firmó el Presidente Alcalà Zamora en San Sebastián.
(13) el congrés de cultura catalana escribe :
« Necessitat del congrés de cultura catalana. A tot el món s'ha comprès que la diversitat cultural és un patrimoni que enriqueix la humanitat... La cultura catalana es troba en una situació d'anormalitat perquè aquest principi no solament no s'ha aplicat sinó que des de fa segles s'han fet els possibles per desvirtuar la seva personalitat».