Языки :: Каталан
 
 
 

     
144 Lliçó 59 (cinquanta-nou) Lección 59
  El desenvolupament de Catalunya. El desarrollo de Cataluña
     
1 Ja veiérem a la lliçó anterior com havia començat la Reconquesta a Catalunya i com els comtes catalans es consideraren deslligats del vassallatge (1) que devien als reis de França. Ya vimos en la lección anterior como había empezado la Reconquista en Cataluña y como los condes catalanes se consideraron desligados del vasallaje que rendían a los reyes de Francia
2 A poc a poc Barcelona esdevingué el «cap i casal» (2) de tot el país i dirigí la lluita cap a l'oest on els musulmans continuaven essent forts i cap al sud. Àdhuc un dels comtes esdevingué per matrimoni senyor de Provença : llavors començà una política de contactes amb les contrades ultrapirinenques el resultat de la qual fou l'esplendorós desenvolupament de la poesia trobadoresca. Poco a poco Barcelona llegó a « cap i casal » de todo el país y dirigió la lucha hacia el oeste donde los musulmanes seguían siendo fuertes y hacia el sur. Uno de los condes incluso llegó a señor de Provenza por matrimonio : empezó entonces una política de contactos con las regiones de allende los Pirineos, política cuyo resultado fue el espléndido desarrollo de la poesía trovadoresca.
3 Mentrestant Ramon Berenguer IV uní els comtats catalans amb el regne d'Aragó quan es casà amb la filla del seu rei. D'ençà d'aquell moment els comtes portaren el títol de reis d'Aragó. Mientras tanto Ramón Berenguer IV unió los condados catalanes al reino de Aragón cuando se casó con la hija de su rey. Desde aquel momento los condes llevaron el título de reyes de Aragón.
4 Prestant ajuda al rei Alfons VIII de Castella sotmès als atacs sarraïns els catalans acabdillats per Pere el Catòlic foren presents a la batalla de las Navas de Tolosa l'any 1212. Prestando ayuda al rey Alfonso VIII de Castilla sometido a ataques sarracenos los catalanes acaudillados por Pedro el Católico estuvieron presentes cuando la batalla de las Navas de Tolosa el año 1212.
5 Poc després el mateix rei anà a ajudar els occitans contra els quals França havia desencadenat la croada anomenada croada dels albigesos. La gran batalla tingué lloc davant la ciutat de Muret. Dissortadament el nostre rei hi perdé la vida i fou la fi de la política occitana del casal de Barcelona. Poco después el mismo rey fue a ayudar a los occitanos contra los cuales Francia había desencadenado la cruzada llamada cruzada délos albigenses. La gran batalla tuvo lugar delante de la ciudad de Muret. Desgraciadamente el rey allí perdió la vida y fue el fin de la política occitana de la casa de Barcelona.
6 Sense possibilitat d'estendre (3) els seus dominis cap al nord, el seu fill En Jaume, conegut més tard sota el nom de Jaume el Conqueridor preparà l'expedició per a la conquesta de Mallorca. L'any 1229 un estol nombrós de cent-cinquanta vaixells salpava (4) de Salou, solcava el Mediterrani i assetjava (5) la ciutat de Mallorca. Sin posibilidad de extender sus dominios hacia el norte, su hijo Don Jaime, conocido más tarde con el nombre de Jaime el Conquistador preparó la expedición para la conquista de Mallorca. El año 1229 una armada numerosa de ciento cincuenta barcos zarpaba de Salou, surcaba el Mediterráneo sitiando la ciudad de Mallorca.
7 Aquest fou el primer pas de l'expansió catalano-aragonesa per la mar Mediterrània i permeté el desenvolupament del comerç català. Cap al sud també es lluitava. La ciutat de València era reconquerida l'any 1238. Cada nou reialme rebé la llengua catalana i nous furs. Cada regne tingué les seves corts. L'autonomia de cada regne ja era la regla (6). Éste fue el primer paso de la expansión catalano-aragonesa por el mar Mediterráneo y permitió el desarrollo del comercio catalán. Hacia el sur también luchaban. La ciudad de Valencia era reconquistada el año 1238. Cada reino nuevo recibió la lengua catalana y nuevos fueros. Cada reino tuvo sus cortes. La autonomía de cada reino ya era la regla.
8 Mentre la influència catalana s'expandia cap al sud la frontera del nord es fixava a les Corberes, al nord de Salses. Els estats catalans foren peninsulars i mediterranis sobretot quan els successors conqueriren Sicília, Sardenya i el reialme de Nàpols. Mientras la influencia catalana se expandía hacia el sur la frontera del norte se fijaba en los Corberes, al norte de Salses. Los estados catalanes fueron peninsulares y mediterráneos sobre todo cuando los sucesores conquistaron Sicilia, Cerdeña y el reino de Nápoles.
9 Això afavorí el comerç marítim i n'és prova l'extensió de la xarxa de consolats catalans establerts en gairebé tots els països mediterranis. Esto favoreció el comercio marítimo y prueba de ello es la extensión de la red de consulados catalanes establecidos en casi todos los países mediterráneos.
10 Ara no podem deixar l'Edat Mitjana sense parlar breument de les Corts, sense dir-ne quatre mots. Aquelles Corts reunien els tres estaments (7) socials : noblesa, clergat i burgesia. Ahora no podemos dejar la Edad Media sin hablar brevemente de las Cortes, sin decir dos palabras de ellas. Aquellas Cortes reunían los tres estados : nobleza, clero y estado llano (o burguesía).
11 Les primeres es reuniren a Lleida l'any 1214 : els representants de ciutats i viles al costat de nobles i prelats hi juraren lleialtat a Jaume I a canvi de restar lliures de nous impostos fins a la majoritat del rei. Las primeras se reunieron en Lérida el año 1214 : los representantes de las ciudades y villas al lado de nobles y prelados juraron lealtad a Jaime I a cambio de quedar libres de nuevos impuestos hasta la mayoría de edad del rey.
12 A partir de les Corts de Girona de 1283 es desenvolupà el parlamentarisme. Dues constitucions foren aprovades : la primera féu perdre al sobirà el seu poder legislatiu exclusiu : d'ençà d'aquell dia les lleis foren fetes per les Corts amb el rei. A partir de las Cortes de Gerona de 1283 se desarrolló el parlamentarismo. Dos constituciones fueron aprobadas : la primera hizo perder al soberano su poder legislativo exclusivo : desde aquel día las Cortes hicieron las leyes con el rey.
13 La segona obligava el rei a reunir les Corts una vegada l'any. Si aquest principi no fou sempre complert no obstant les Corts tingueren una gran força administrativa i econòmica en els segles XIV i XV. La segunda obligaba al rey a que reuniera las Cortes una vez al año. Si este principio no siempre se cumplió sin embargo las Cortes tuvieron una gran fuerza administrativa y económica en los siglos XIV y XV.
14 Tenien el control efectiu dels impostos car el rei no podia recaptar-los sense el vot favorable d'aquella assemblea. Funcionaris de la Diputació General o Generalitat (8) (era una comissió delegada de les Corts) recaptaven llavors els impostos que havien votat. Tenían el control efectivo de los impuestos porque el rey no podía recaudarlos sin la votación favorable de aquella asamblea. Funcionarios de la Diputación General o Generalidad (era una comisión delegada de las Cortes) recaudaban entonces los impuestos que habían votado.
15 A vegades es reunien plegades les Corts aragoneses, catalanes i valencianes formant Corts generals. Aquelles institucions tan antigues s'aplegaren per darrera vegada l'any 1706 a Barcelona abans de ser abolides pel Decret de Nova Planta al final de la guerra de Successió. A veces se reunían juntas las Cortes aragonesas, catalanas y valencianas formando Cortes generales. Aquellas instituciones tan antiguas se reunieren por vez última en 1706 en Barcelona antes de que las aboliera el Decreto de Nueva Planta al final de la guerra de Sucesión.

  EJERCICIOS  
1 Traducir : —Catalunya conegué llavors hores crucials.
Podia llançar-se a la conquesta de Múrcia en lluita amb el rei de Castella o a la conquesta de Sardenya en lluita amb els pisans.
—Els catalans solcaven el Mediterrani des de Barcelona i València. Ancoraven i fondejaven sovint en territoris senyorejats pels prínceps catalans :
Balears, Sardenya, Sicília, ducat d'Atenes i ducats de Grècia.
—Després de l'any 1350, terminada la pesta negra, començà el desenvolupament del comerç atlàntic.
—Pere el Cruel intentà apoderar-se del regne de València.
El rei Pere el Cerimoniós trobà sempre a Catalunya els socorsos necessaris per oposar-se als invasors.
—A l'Edat Mitjana els jueus exerciren un gran paper econòmic, cultural i científic.
L'illa de Mallorca fou un centre molt important de cartografia.
El rei protegí la família jueva d'Abraham Cresques, cartògraf eminent.
Imposà a tots els vaixells l'obligació de portar un mapa.
—Cataluña conoció entonces horas cruciales.
Podía lanzarse a la conquista de Murcia en lucha con el rey de Castilla o a la conquista de Cerdeña en lucha con los písanos.
—Los catalanes surcaban el Mediterráneo desde Barcelona y Valencia.
Anclaban y fondeaban muchas veces en territorios señoreados por príncipes catalanes :
Baleares, Cerdeña, Sicilia, ducado de Atenas y ducados de Grecia.
—Después del año 1350, terminada la peste negra, empezó a desarrollarse el comercio atlántico.
—Pedro el Cruel intentó apoderarse del reino de Valencia.
El rei Pedro el Ceremonioso encontró siempre en Cataluña los socorros necesarios para oponerse a los invasores.
—En la Edad Media los judíos desempeñaron un gran papel económico, cultural y científico.
La isla de Mallorca fue un centro muy importante de cartografía.
Protegió el rey a la familia judía de Abraham Cresques, cartógrafo eminente.
Impuso a todos los barcos la obligación de llevar un mapa.
  —Establiren també relacions amb els països d'Àfrica del nord.
Els reis de Tunis, Constantina i Bugia pagaven tribut.
El comerç hi fou afavorit.
—Les drassanes catalanes especialment les de Barcelona, pogueren competir amb les italianes.
També aparegué la lletra de canvi i el Llibre del Consolat de Mar,
tractat de dret marítim, s'estengué per tots els països mediterranis.
—Establecieron también relaciones con los países de África del norte.
Los reyes de Túnez, Constantina y Bujía pagaban tributo.
Allí el comercio fue favorecido.
—Las atarazanas catalanas especialmente las de Barcelona pudieron competir con las italianas.
También apareció la letra de cambio y el libro del Consulado de Mar, tratado de derecho marítimo se extendió por todos los países mediterráneos.
    Restituir el texto catalán a partir de esta traducción.

Notas :
(1) vassallatge = vasallaje. Era el vínculo de dependencia y fidelidad que una persona tenía respecto de otra, contraído mediante ceremonias especiales, como besar la mano el vasallo al que iba a ser su señor.

(2) cap i casal : es el título dado tradicionalmente a la ciudad de Barcelona desde la edad media por ser la más importante del Principado de Cataluña. A partir del siglo XIII el prestigio de sus instituciones le había dado cierta jurisdicción general. En 1610 se le dio el título de «metròpoli i mare del regne» o sea metrópoli y madre del reino.

Existen muchas expresiones con la palabra « cap ». Mencionemos :
cap de taula : lloc d'honor en una taula.
—cap de colla : el qui mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors
.
—cap de casa : el principal de la familia.
—cap d'era : el qui dirigeix la batuda
(= la trilla).
—en cap : al primer lloc d'una jerarquia : conseller en cap, general en cap etc.
—cap de partit: ciutat capital d'un partit judicial o governatiu.

(3) estendre = extender, alargar, ampliar.
estendre els braços; estendre la cama ( = la pierna).
estendre el seu poder, la seva influència.
estendre's sobre un assumpte : hablar extensamente sobre un tema.
estendre la roba : tender, colgar la ropa.
(4) salpar : llevar una àncora : salpar l'àncora = levar anclas, levantar las anclas para salir del fondeadero, intr. : llevar àncores, partir una nau, un vaixell.
(5) assetjar, posar setge. El setge és el fet d'encerclar una ciutat o una fortalesa per combatre-la i emparar-se'n : sitiar, cercar una ciudad o una fortaleza para combatirla y apoderarse de ella.

(6) castellano la regla = catalán la regla, allò que ha de dirigir la conducta dels homes, en la pràctica d'un art, en l'execució d'alguna cosa. Una regla de conducta; la regla d'un convent;
les regles d'un joc (de un juego) = catalán el regle, instrument dé fusta (de madera), metall etc.,
llarg i dret, de secció rectangular, ordinàriament de poc gruix (por lo común de poco grueso) que serveix per a traçar línies rectes.

(7) estament o braç. El braç eclesiàstic, el braç militar i el braç seglar.
(8) la generalitat. Dicha institución procede de las comisiones que nombraron las Cortes a partir de 1289.