Языки :: Каталан
Аудио
 
 
   

     
140 Lliçó 58 (cinquanta-vuit) Lección 58
  Dels àrabs a la independència. De los árabes a la independencia
     
1 Si la història de l'edat antiga (1) és prou coneguda, la de la formació de la Catalunya medieval (2) no ho és tant malgrat que expliqui part de les seves diferències i de la seva personalitat. Si la historia de la edad antigua es bastante conocida, la de la formación de la Cataluña medieval no lo es tanto aunque explica parte de sus diferencias y de su personalidad.
2 Clar que la història de Catalunya és massa sovint passada sota silenci (3) en tant que és diferent de la història castellana ací, o de la història francesa a Catalunya Nord. Claro que demasiadas veces pasan en silencio la historia de Cataluña en la medida en que es diferente de la historia castellana aquí, o de la historia francesa en Cataluña del norte.
3 Als països catalans la Reconquesta es va fer amb ajuda, a vegades més aguantada que desitjada, dels francs, des dels comtats de Tolosa i de Narbona a Occitània. En los países catalanes la Reconquista se hizo con ayuda, a veces más aguantada que deseada, de los francos, desde los condados de Tolosa y de Narbona en Occitania.
4 Ja al segle VIII el Rosselló no era més musulmà, i a la muntanya la població de Cerdanya i d'Urgell i alguns musulmans rebels deposaren les autoritats àrabs que representaven el poder de l'emir de Còrdova. Ya en el siglo VIII el Rosellón no era musulmán, y en la montaña la población de Cerdaña y de Urgel y algunos musulmanes rebeldes depusieron las autoridades árabes que representaban el poder del emir de Córdoba.
5 No podien prescindir de l'ajuda dels francs i per això oferiren el govern al famós Carlemany que, anys abans, havia organitzat una expedició contra Saragossa. Aquesta havia fracassat i acabat amb el desastre de Roncesvalles on fou derrotada i anihilada la seva reraguarda. No podían prescindir de la ayuda de los francos y por eso ofrecieron el gobierno al famoso Carlomagno que, años antes, había organizado una expedición contra Zaragoza. Ésta había fracasado y acabado con el desastre de Roncesvalles donde fue derrotada y aniquilada su retaguardia. 
6 Generalment hom situa Roncesvalles al País basc però alguns investigadors contemporanis pensen que la batalla tingué (4) lloc a les Valls d'Andorra, ruta normal de Saragossa cap a les terres de la Gàl·lia. Generalmente se sitúa Roncesvalles en el País Vasco pero algunos investigadores contemporáneos piensan que la batalla tuvo lugar en los Valles de Andorra, ruta normal de Zaragoza hacia las tierras de Galia.
7 Més tard és encara amb l'ajut prestat per les hosts del fill de Carlemany, rei d'Aquitània que els habitants de les serralades pirinenques reconqueriren Girona. Així es formaren els primers comtats de Catalunya Vella, bressol del poble català : Rosselló, Confient-Cerdanya, Vallespir, Besalú, Empúries, Girona, Osona i Barcelona al nord i a l'est, Urgell, Pallars i Ribagorça a l'oest. Más tarde con la ayuda prestada por las huestes del hijo de Carlomagno, rey de Aquitania los habitantes de las sierras pirenaicas reconquistaron Gerona. Así se formaron los primeros condados de Cataluña la Vieja, cuna del pueblo catalán : Rosellón, Conflent-Cerdaña, Vallespir, Besalú, Ampurias, Gerona, Osona y Barcelona al norte y al este, Urgel, Pallars y Ribagorza al oeste.
8 Estretament vinculats al nord els països catalans agafaren en aquella època l'empremta dels francs i molts caires específics diferents dels de la resta de la península. Les esglésies i els monestirs que tanta importància tenien en aquella època (ensenyant als camperols a conrear millor les terres i conservant la cultura llatina) depenien de Narbona i no de Toledo. Estrechamente vinculados al norte los países catalanes recibieron en aquella época la huella de los francos y muchos rasgos específicos diferentes de los del resto de la península. Las iglesias y los monasterios que tanta importancia tenían en aquella época (enseñando a los campesinos cómo cultivar mejor las tierras y conservando la cultura latina) dependían de Narbona y no de Toledo.
9 A Narbona es reuní la primera assemblea de Pau i Treva l'any 990 per amenaçar amb l'excomunió tots aquells que atacarien els pagesos, els pobres i clergues desarmats. Després tingueren lloc a Toluges, bisbat d'Elna, altres assemblees que hom considera com origen de les Corts de Catalunya, la institució parlamentària més antiga d'Europa. En Narbona se reunió la primera asamblea de Paz y Tregua el año 990 para amenazar con la excomunión a todos aquellos que atacaran a los campesinos, a los pobres y clérigos desarmados. Después tuvieron lugar en Toluges, obispado de Elna, otras asambleas que se consideran como origen de las Cortes de Cataluña, la institución parlamentaria más antigua de Europa.
10 La vida era dura, penosa i terrible. Sotmesos a expedicions de pillatge i atacs de part dels musulmans els comtes s'hagueren (5) de defensar sols i els lligams que tenien amb el rei de França esdevingueren (6) més fluixos. La vida era dura, penosa y terrible. Sometidos a expediciones de saqueo y ataques por parte de los musulmanes los condes tuvieron que defenderse solos y los vínculos que tenían con el rey de Francia se hicieron más flojos.
11 Un dels comtes que arribà a reunir sota el seu poder Cerdanya-Conflent, Urgell, Girona, Besalú i Barcelona, Guifré el Pilós fou considerat com el primer comte independent. A ell s'atribueix la llegenda de l'escut català amb les quatre barres de sang. Es com un conte o una història meravellosa que es pot contar a la mainada. Uno de los condes que consiguió reunir bajo su poder Cerdaña-Conflent, Urgel, Gerona, Besalú y Barcelona, Guifred el Velloso fue considerado como el primer conde independiente. A él se le atribuye la leyenda del escudo catalán con las cuatro barras de sangre. Es como un cuento o una historia maravillosa que se puede contar a los niños.
12 Hi havia una vegada un rei de França que demanà ajuda a tots els seus vassalls perquè fessin quelcom a favor seu. En efecte els normands, ferotges i cruels guerrers que ho cremaven tot, no deixant pedra sobre pedra, havien entaulat contra ell una forta guerra. Érase una vez un rey de Francia que pidió auxilio a todos sus vasallos para que hicieran algo en favor suyo. En efecto los normandos, feroces y crueles guerreros que lo quemaban todo, no dejando piedra sobre piedra, habían entablado contra él fuerte guerra.
13 Amb una host nombrosa Guifré sortí de Barcelona. Li bullien les sangs (7) a les venes, i gràcies al coratge, valentia i fúria dels catalans els normands foren vençuts, fugiren cames ajudeu-me i se'n tornaren a llur terra llunyana i freda. Con una hueste numerosa Guifred salió de Barcelona. Le hervía la sangre en las venas, y gracias al valor, valentía y furia de los catalanes fueron vencidos los normandos, huyeron poniendo pies en polvorosa y volvieron a su tierra lejana y fría.
14 Malauradament (8) el comte Guifré havia caigut ferit greument i l'havien portat a la tenda on descansava quan el visità el rei. Aquest posant la mà damunt la sagnant ferida de la qual brollava i rajava sang vermella marea amb els quatre dits quatre barres de sang damunt de l'escut d'or. Desgraciadamente el conde Guifred había caído herido gravemente y lo habían llevado a su tienda donde descansaba cuando lo visitó el rey. Poniendo éste la mano en la herida sangrante de la que chorreaba y manaba sangre roja marcó con los cuatro dedos cuatro barras de sangre sobre el escudo de oro.
15 Vet (9) ací l'origen llegendari de l'escut i de la bandera catalana. Vol subratllar els lligams originaris que existien amb les terres del nord i la figura també llegendària de Carlemany. Però aviat la voluntat de llibertat fou més forta i les terres catalanes no trigaren a ésser independents : una nova història. He aquí el origen legendario del escudo y de la bandera catalana. Quiere subrayar los vínculos originarios que existían con las tierras del norte y la figura legendaria de Carlomagno. Pero pronto la voluntad de libertad se hizo más fuerte y las tierras catalanas no tardaron en ser independientes : una nueva historia.

  EJERCICIOS  
1 Leer el texto sacado del libro de Ramon d'Abadal, La formació de la Catalunya independent.  
  Amb la invasió sarraïna de principis del segle VIII Catalunya quedà submergida sota el domini dels nou arribats;
saltaren els Pirineus i haurien també submergit França,
si no hagués estat per la reacció de Carles Martell, que els trencà l'alè a llevant i a ponent i els deixà limitats a l'ocupació de Septimània, la província visigòtica de la Gàl·lia.
La invasió com totes les invasions, degué comportar violències i trasbalsos; però sembla que, en les vastes regions on no fou feta cap resistència à l'invasor, l'ocupació prengué formes relativament tolerables.
Els vencedors deixaren bàsicament subsistents la societat, la propietat, les jerarquies eclesiàstiques i civils, tot això, és clar, sota llur superior autoritat i sotmès tothom a un impost...
Con la invasión sarracena de principios del siglo VIII Cataluña quedó sumergida bajo el dominio de los recién llegados;
franquearon los Pirineos y hubieran sumergido también a Francia,
si no se hubiera producido la reacción de Carlos Martel, que rompió su avance al este y al oeste dejándolos limitados a la ocupación de Septimania, la provincia visigoda de Galia.
La invasión como todas las invasiones debió de traer consigo violencias y trastornos; pero parece que, en las extensas regiones donde no hubo resistencia al invasor, la ocupación tomó formas relativamente tolerables.
Los vencedores dejaron básicamente subsistentes la sociedad, la propiedad, las jerarquías eclesiásticas y civiles, todo esto, claro está, bajo su superior autoridad y sometidos todos a un impuesto...
  La pau ferma a les fronteres hispàniques suposava per a Borrell (1) la llibertat de moviment envers els seus sobirans els reis de França;
s'endevina, al llarg de la regència de Borrell, una deliberada política de distensió dels lligams de dependència franca;
els seus exponents més vistos foren l'intent d'emancipació eclesiàstica de la metròpoli de Narbona...
La paz segura en las fronteras hispánicas suponía para Borrell la libertad de movimiento de cara a sus soberanos los reyes de Francia;
durante toda la regencia de Borrell se adivina una deliberada política de distensión de los vínculos de dependencia franca;
el exponente más destacado fue el intento de emancipación eclesiástica de la metrópoli de Narbona...
  (1) el comte Borrell II (934 ?-992) Restituir el texto catalán a partir de esta traducción.

Notas :
(1) l'edat antiga o antiguitat. L'antiguitat egípcia, grega, romana. 
(2) medieval o mig-eval.
(3) passar una cosa en silenci, sota silenci : no parlar-ne.
(4) pretérito perfecto absoluto de tenir : tinguí, tingueres, tingué, tinguérem, tinguéreu, tingueren.
(5) pretérito perfecto absoluto de haver : haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
(6) esdevenir : el verbo no existe en castellano. Es sinónimo de «passar d'un estat a un altre »,« adquirir un nou estat, qualitat, caràcter, tornar-se »
Según el caso se puede traducir por : volverse, tornarse, ponerse, llegar a, convertirse en, hacer-se.

(7) existen muchas expresiones con la palabra «sang» :
* tenir mala sang, no tenir sang de cristià : tener mala sangre, carácter avieso.
* no tenir sang, tenir sang de peix, de nap : tener sangre de horchata, no tener sangre en las venas.
* a sang freda : a sangre fría
* donar la sang de les venes : dar la sangre de sus venas
* xuclar la sang a algú : chupar la sangre, quitar la hacienda ajena en provecho propio
* tenir la sang calenta, ésser de sang calenta : tener uno la sangre caliente
* no s'hi farà sang, la sang no arribarà a la mar: no llegará la sangre al río.
* gelar la sang : bajársele a uno la sangre a los talones
* pasar-ho tot a foc i a sang : pasarlo todo a sangre y fuego
* escriure amb sang : escribir con sangre
* suar sang i aigua : sudar tinta
* plorar llàgrimes de sang : llorar lágrimas de sangre
* escopir sang : escupir sangre, jactarse de ser caballero
* pujar la sang al cap : subírsele a uno la sangre a la cabeza

(8) malauradament, desgraciadament, dissortadament.
(9) en lenguaje coloquial se admiten los pronombres personales con la forma vet.
ve-te'l aquí : helo aquí
ve-t'ho aquí : helo aquí (neutro)
ve-te'm aquí : heme aquí