Языки :: Каталан
Аудио
 
   

     
137 Lliçó 57 (cinquanta-set) Lección 57
  Viatge a través de la història. Viaje a través de la historia
     
1 Fa un parell de mesos que treballem i aviat s'acaben les lliçons. Ja comencem a entendre i parlar prou bé el català. En sabem de coses de la vida corrent! Coneixem també costums (1) diferents dels dels països de parla castellana. Desde hace dos meses trabajamos y dentro de pronto se acaban las lecciones. Ya empezamos a entender y hablar bastante bien el catalán. Sabemos muchas cosas de la vida corriente. Conocemos también costumbres diferentes de las de los países de habla castellana.
2 Però, per a comprendre ben bé els catalans i copsar (2) llur manera de pensar i de viure encara ens cal fer un esforç : s'ha de conèixer la història dels països catalans o almenys els moments més importants i crucials que van viure. Pero, para comprender bien a los catalanes y captar su manera de pensar y de vivir todavía hay que hacer un esfuerzo : hay que conocer la historia de los países catalanes o por lo menos los momentos más importantes y cruciales que vivieron.
3 No insistirem en les èpoques més remotes de la prehistòria malgrat que quedin abundants vestigis de les eines dels homes d'aquella època en algunes coves de Catalunya i de València : tosques destrals de pedra o puntes de sageta molt ben treballades. No insistiremos en las épocas más remotas de la prehistoria aunque quedan abundantes vestigios de las herramientas de los hombres de aquella época en algunas cuevas de Cataluña y de Valencia : toscas hachas de piedra o puntas de flecha muy bien labradas.
4 Cal mencionar tanmateix les pintures rupestres, a les coves catalanes, que representen figures esquemàtiques d'homes i animals, com episodis de cacera o danses guerreres o d'iniciació. Hay que mencionar sin embargo las pinturas rupestres, en las cuevas catalanas, que representan figuras esquemáticas de hombres y animales, como episodios de cacería o danzas guerreras o de iniciación.
5 Més tard l'home neolític que començava a domesticar els animals i a conrear la terra va construir els primers poblats permanents i conservem encara d'aquell temps sepulcres, ceràmiques i dòlmens o sigui grans monuments megalítics formats d'una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals tan gegantines les unes com les altres. Más tarde el hombre neolítico que comenzaba a domesticar los animales y cultivar la tierra construyó los primeros poblados permanentes y aún conservamos de aquel tiempo sepulcros, cerámicas y dólmenes o sea grandes monumentos megalíticos formados de una laja colocada de plano sobre dos o más piedras verticales tan gigantescas las unas como las otras.
6 Pobles vinguts d'Orient s'establiren llavors a la part oriental de la península i durant segles, fins després de la conquesta romana, va florir l'anomenada cultura ibèrica. Els ibers construïen llurs poblacions dalt de turons (3) i les rodejaven de muralles ciclòpies fetes de grans blocs de pedra sense morter. Pueblos llegados de Oriente se establecieron entonces en la parte oriental de la península y durante siglos, hasta después de la conquista romana, floreció la llamada cultura ibérica. Los iberos edificaban sus poblaciones encima de cerros y las rodeaban de murallas ciclópeas hechas de grandes bloques de piedra sin mortero.
7 Fou també l'època on els celtes que venien de l'Europa central, travessaren el Pirineu per barrejar-se amb els antics pobladors de la meseta central. Fins ara no s'ha pogut interpretar el sentit de la llengua dels ibers, llengua que podem llegir a les monedes, a les ceràmiques o a les plaques de bronze : un misteri que no té cap explicació convincent. Fue también la época en que los celtas que venían de la Europa central, atravesaron los Pirineos para mezclarse con los antiguos pobladores de la meseta central. Por ahora no se ha podido interpretar el sentido de la lengua de los iberos, lengua que podemos leer en las monedas, las cerámicas o láminas de bronce : un misterio que no tiene ninguna explicación convincente.
8 Història més coneguda és la dels grecs que fundaren factories a la costa mediterrània on organitzaren un comerç molt actiu. Cal, per a tenir una idea del que era la presència grega, anar a visitar les ruïnes d'Empúries, el moll del port antic, les muralles de la ciutat i el museu que conserva vasos, gerros, copes, monedes, estàtues i mosaics. Historia más conocida es la de los griegos que fundaron factorías en la costa mediterránea donde organizaron un comercio muy activo. Para darse cuenta de lo que era la presencia griega hay que ir a visitar las ruinas de Ampurias, el muelle del puerto antiguo, las murallas de la ciudad y el museo que conserva vasos, jarros, copas, monedas, estatuas y mosaicos.
9 Altres navegants havien vingut a les nostres costes i fet comerç. Venien del llunyà Líban i s'anomenaven els fenicis. Les restes més imponents d'aquella civilització es troben a l'illa d'Eivissa. Otros navegantes habían venido a nuestras costas y hecho comercio. Venían del lejano Líbano y se llamaban los fenicios. Los restos más imponentes de aquella civilización se encuentran en la isla de Ibiza.
10 Segles més tard, després que el cartaginès Hanibal hagué traspassat l'Ebre, camí de Roma, els romans desembarcaren a Empúries.
Començava llavors per a les terres catalanes una nova etapa de llur historia. La romanització fou tan important que la ciutat de Tarragona va arribar a ser una de les capitals més famoses de l'imperi romà.
Siglos más tarde, después de que hubo franqueado el Ebro, camino de Roma, el cartaginés Aníbal, desembarcaron en Ampurias los romanos.
Empezaba entonces para las tierras catalanas nueva etapa de su historia. La romanización fue tan importante que la ciudad de Tarragona vino a ser una de las capitales más famosas del imperio romano.
11 Els romans ens llegaren (4) llur llengua : ara modificada i transformada és el català que ací estudiem. Com el castellà, el gallec i portuguès, l'occità, l'italià, el francès, el romanès etc. Los romanos nos legaron su lengua : ahora transformada y modificada es el catalán que aquí estudiamos. Como el castellano, el gallego y portugués, el occitano (o lengua de oc), el italiano, el francés, el rumano etc.
12 Com que només fullegem el gran llibre de la Història saltarem altra vegada segles per parlar de nous invasors estrangers : els visigots que després de saquejar la ciutat de Roma l'any 410, passaren a Catalunya instal·lant llur capital a Barcelona. Como sólo hojeamos el gran libro de la Historia saltaremos otra vez siglos para hablar de nuevos invasores extranjeros : los visigodos que después de saquear la ciudad de Roma el año 410, pasaron a Cataluña instalando su capital en Barcelona.
13 Ràpidament s'establiren també a la Gàl·lia veïna passant a ser capital Tolosa de Llenguadoc. D'aquella època daten les relacions profundes i intenses entre les terres catalanes i occitanes que duraren tota l'Edat Mitjana i encara duren almenys al nivell cultural. Pronto se establecieron también en la Galia vecina viniendo a ser capital Tolosa de Lenguadoc. De aquella época datan las relaciones profundas e intensas entre las tierras catalanas y occitanas que duraron durante toda la edad media y siguen durando por lo menos al nivel cultural.
14 Derrotats pels francs l'any 507 se replegaren cap al sud, establint la capital a Toledo però conservaren tota la costa mediterrània d'Occitània fins al Roine.

Derrotados por los francos el año 507 se replegaron hacia el sur, estableciendo la capital en Toledo pero conservaron toda la costa mediterránea hasta el Ródano.

15 La sèrie de les dificultats, de les lluites i saqueigs no havia terminat. L'any 711 els musulmans travessaren l'estret de Gibraltar, conqueriren tot el territori de l'actual Catalunya i avançaren cap al nord fins que els francs els deturaren. Llavors començava una altra història : la de la Reconquesta.

La serie de las dificultades, de las luchas y saqueos no había terminado. El año 711 los musulmanes atravesaron el estrecho de Gibraltar, conquistaron todo el territorio de la actual Cataluña y avanzaron hacia el norte hasta que los francos los detuvieron. Otra historia empezaba entonces : la de la Reconquista.


  EJERCICIOS  
1 Si vols conèixer la historia de l'época grega i romana vés a visitar els museus de Barcelona i Tarragona. Si quieres conocer la historia de la época griega y romana ve a visitar los museos de Barcelona y Tarragona.
  He vist el català més vell :
és l'home més antic trobat a Europa, a la cova de l'Aragó al nord del Rosselló.
Pensen que també es nodria de carn humana, era antropòfag.
Sort que els temps han canviat.
Si no, no vindrien tants turistes.
A Catalunya coneixem dues ciutats gregues segures :
Emporion o sigui mercat (Empúries) i Rhode (Roses).
L'arribada dels grecs va començar vers el 600 abans de Crist.
En realitat es limitaren al comerç amb els indígenes.
L'ús de la moneda fou introduït pels grecs.
En fabricaren i encunyaren a Empúries i Roses.
La veritable romanització va començar a l'època de Juli Cèsar i de l'emperador August.
Fou l'inici del fenomen urbà.
He visto al catalán más viejo :
es el hombre más antiguo encontrado en Europa, en la cueva del Aragó en el norte del Rosellón.
Piensan que también se nutría de carne humana, era antropófago.
Suerte que han cambiado los tiempos : si no, no vendrían tantos turistas.
En Cataluña conocemos dos ciudades griegas seguras :
Emporion o sea mercado (Ampurias) y Rhode (Rosas).
La llegada de los griegos empezó hacia el año 600 antes de Cristo.
En realidad se limitaron al comercio con los indígenas.
El uso de la moneda lo introdujeron los griegos.
Fabricaron y acuñaron moneda en Ampurias y Rosas.
La verdadera romanización comenzó en la época de Julio César y del emperador Augusto.
Fue el comienzo del fenómeno urbano.

Notas :
(1) ¡ cuidado! el costum, els costums (masculino): la costumbre, las costumbres.
La definición de la palabra en catalán es :
manera de fer, d'obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d'actes de la mateixa espècie. 

(2) copsar : agafar (coger), atrapar:
copsar una pilota
copsar una papallona
(mariposa)
copsar el sentit, la significació d'una paraula.

(3) el turó és una elevació rosta del terreny. Rost, -a = castellano abrupto, a.
(4) el catalán «llegar» significa «legar».
el castellano «llegar» se traduce por «arribar».