Языки :: Каталан
Аудио
 
 
   

     
97 Lliçó 47 (quaranta-set) Lección 47
  Camp i agricultura. Campo y agricultura
     
1 Ara que hem portat llum (1) a la qüestió de la indústria podem mirar el que s'ha de saber del camp i de l'agricultura catalana. Ahora que hemos aclarado la cuestión de la industria podemos mirar lo que hay que saber del campo y de la agricultura catalana.
2 Malgrat diferències de clima i de sòl (2) el conjunt dels països catalans presenta una certa (3) homogeneïtat i al Principat, a València i a les Illes trobem zones agrícoles pràcticament idèntiques. A pesar de diferencias de clima y de suelo el conjunto de los países catalanes presenta cierta homogeneidad y en el Principado, en Valencia y en las Islas encontramos zonas agrícolas prácticamente idénticas.
3 Pertot terrenys accidentats i poques planures, el que dificulta el treball agrícola i impedeix sovint la mecanització necessària per a tenir una agricultura moderna, competitiva i rendable (4). En todas partes terrenos accidentados y pocas llanuras, lo que dificulta las faenas agrícolas e impide muchas veces la mecanización necesaria para tener una agricultura moderna, competitiva y rentable.
4 Aviat no veurem més el pagès tradicional llaurant amb la seva arada i el seu cavall, el seu bou o la seva mula, segant les messes, dallant l'herba, adobant el seu camp amb fems (5). Aviat haurem d'anar al museu per veure una pala, una aixada, un rastell, una forca o una dalla, una falç o una destral : instruments i eines que desapareixen tots. Dentro de poco ya no veremos el campesino tradicional labrando con su arado y su caballo, su buey o su mula, segando las mieses, guadañando la hierba, abonando su campo con estiércol. Pronto tendremos que ir al museo para ver una pala, una azada, un rastrillo, una horca o una guadaña, una hoz o una hacha : instrumentos y herramientas que desaparecen todas.
5 Aquest procés obeeix (6) raons econòmiques imposades per la vida moderna : progrés tècnic, nova orientació del consum. Este proceso obedece a motivos económicos impuestos por la vida moderna : progreso técnico, nueva orientación del consumo.
6 Així els conreus extensius de secà, els cereals, blat, civada, ordi, sègol... les patates, l'olivera apareixen en regressió mentre altres productes com els dels conreus intensius a les zones de reg es troben en fase d'expansió : sobretot fruites i hortalisses. Así los cultivos extensivos de secano, los cereales, trigo, avena, cebada, centeno... las patatas, el olivo aparecen en regresión mientras otros productos como los de los cultivos intensivos en las zonas de riego entran en fase de expansión : sobre todo frutas y hortalizas.
7 En efecte els conreus de secà entren en competència amb la producció d'altres regions espanyoles on el cost de producció és més baix i la gent no menja com abans : consumeix més carn i més fruites i hortalisses. En efecto los cultivos de secano entran en competencia con la producción de otras regiones españolas donde el coste de producción es más bajo y la gente no come como antes : consume más carne y más frutas y hortalizas.
8 Això es tradueix per un despoblament lent que sembla inexorable a la mitja muntanya. L'èxode rural s'hi ha accentuat. Allí n'hi ha de feixes ermes i de pobles enrunats! Eso se traduce por una despoblación lenta que parece inexorable en mediana altitud. El éxodo rural se ha acentuado. Allí ¡cuántos bancales yermos y pueblos arruinados!
9 A les comarques muntanyenques on el clima és més fred i la pluja més abundant la ramaderia assoleix una gran importància : segons el terreny i la regió es tracta de bestiar boví, oví (o de llana), cabrall és a dir bestiar cabrum, porcí. El bestiar cavallí minva amb el progrés de la mecanització. En las comarcas de montaña donde el clima es más frío y la lluvia más abundante la ganadería alcanza gran importancia : según el terreno y la región se trata de ganado vacuno, ovino (de lana), caprino o cabruno, porcino. El ganado caballar disminuye conforme el progreso de la mecanización.
10 A la zona de reg trobem conreus especialitzats de gran rendiment : són zones litorals riques però estretes, des de la plana del Rosselló fins a Guardamar : presseguers, albercoquers, avellaners, pomeres, pereres, arròs i cítrics a les terres càlides del país valencià.

En la zona de regadío encontramos cultivos especializados de gran rendimiento : son zonas litorales ricas pero estrechas, desde la llanura del Rosellón hasta Guardamar : melocotoneros, albaricoqueros, avellanos, manzanos, perales, arroz, cítricos en las tierras cálidas del país valenciano.

11 L'explotació agrícola tradicional era el mas o la masia on treballava una família interessada directament en els resultats, sigui com a propietari, sigui com a masover o mitger. Hi havia generalment pocs assalariats o jornalers. La explotación agrícola tradicional era el mas o la masía en que trabajaba una familia interesada directamente en los resultados, sea como propietario, sea como colono o aparcero. Generalmente había pocos asalariados o jornaleros.
12 Però avui les explotacions agrícoles i agropecuàries tendeixen a identificar-se amb l'empresa industrial: per a poder conrear la terra i treure'n profit raonable el camperol necessita cada dia més capital d'explotació. Pero hoy día las explotaciones agrícolas y agropecuarias tienden a identificarse con la empresa industrial : para poder cultivar la tierra y sacar un provecho razonable el campesino necesita cada día más capital de explotación.
13 Per a vendre molts camperols han signat contractes de producció integrant-se així a la vida econòmica general : el primer pas cap a la proletarització. Sovint també és víctima de l'especulació i de la puja dels preus de la terra on s'inverteixen (7) capitals estrangers. Para vender, muchos campesinos han firmado contratos de producción integrándose así en la vida económica general : el primer paso hacia la proletarización. Muchas veces también es víctima de la especulación y de la subida de los precios de la tierra en que se invierten capitales extranjeros.
14 Ja ho veiem el camp coneix problemes que només poden trobar solucions en un canvi de model de creixement: una tasca àrdua i difícil de realitzar. Ya lo vemos, el campo conoce problemas que sólo pueden resolverse con un cambio de modelo de crecimiento : una tarea ardua y difícil de realizar.

  EJERCICIOS  
1 Als Països Catalans l'agricultura és molt antiga.
Si al cinquè mil·lenari abans de Crist la civilització és més pastoral que no agrícola, aviat es desenvolupa el conreu dels camps.
Els grecs incrementaren el conreu de la vinya ensenyant als pobles indígenes l'elaboració del vi.
Els musulmans introduïren nombroses plantes als nostres països : l'arròs, la palmera de dàtils, el taronger, la morera, el cotó, l'albercoquer, etc.
Calgué esperar el segle XVII per a veure la introducció del moresc o blat de moro.
També es diu blat de l'índia.
La comercialització de la producció agrícola és molt important, sobretot les fruites primerenques i les hortalisses de l'horta rossellonesa, les fruites seques com l'ametlla i l'avellana, les taronges i verdures de l'horta valenciana.
En los países catalanes la agricultura es muy antigua.
Si en el quinto milenario antes de Cristo la civilización es más pastoral que agrícola, pronto se desarrolla el cultivo de los campos.
Los griegos incrementaron el cultivo de la vid enseñando a los pueblos indígenas la elaboración del vino.
Los musulmanes introdujeron numerosas plantas en nuestros países : el arroz, la palmera datilera, el naranjo, la morera, el algodón, el albaricoquero...
Hubo que esperar el siglo XVII para ver la introducción del maíz (trigo de moro).
También llaman «trigo de India».
La comercialización de la producción agrícola es muy importante sobre todo las frutas tempranas y las hortalizas de la huerta rosellonesa, las frutas secas como la almendra y la avellana, las naranjas y verduras de la huerta valenciana.
2 Lectura
Extracto de « Els pagesos » de Josep Pla.
Quan els pagesos, trobant-se al mercat, han acabat la feina de vendre o de comprar les mercaderies que justifiquen la seva presència, els agrada de donar un tomb pels carrers principals de la població, per veure les novetats que s'hi van produint...
Els pagesos de muntanya coneixen el país en què viuen a la perfecció, d'una manera prodigiosa i viva, tenen una idea perfecta dels seus camins i dels seus corriols, donen la impressió que dominen el seu paisatge d'una manera perfecta.
Quan troben un foraster -un vianant-, la seva reacció, la seva mirada, és de sorpresa i de desconfiança.
Si arriben a lligar-hi una conversa i els inviten a alguna cosa, es reserven, encara que els agradi el que els oferiu.
No riuen mai, i fan la impressió que no riuen perquè no en saben...
Nosaltres practiquem l'esport tots els dies de l'any : cavem, llaurem, fanguem, seguem, batem, podem, empeltem.
Quina classe d'esport hem de fer més ?
Què hi hem d'anar a fer, en els camps d'esport ?


Cuando los campesinos, encontrándose en el mercado, han acabado su faena de vender o comprar les mercancías que justifican su presencia, les gusta dar una vuelta por las calles principales de la población, para ver las novedades que allí se van produciendo...
Los campesinos de la montaña conocen el país en que viven a la perfección, de una manera prodigiosa y viva, tienen una idea perfecta de sus caminos y de sus senderos, dan la impresión de que dominan su paisaje de una manera perfecta.
Cuando encuentran a un forastero-un viandante-su reacción, su mirada, es de sorpresa y de desconfianza.
Si logran entablar una conversación y les invitan a alguna cosa, se reservan aunque les gusta lo que usted les ofrece.
Nunca ríen, y dan la impresión de que no ríen porque no saben reír...
Nosotros practicamos el deporte todos los días del año : cavamos, aramos, layamos, segamos, trillamos, podamos, injertamos.
¿ Qué clase de deporte tenemos que hacer además ?
¿ Qué tenemos que ir a hacer, en los campos de deporte ?

Notas :
(1) portar llum a una qüestió, aclarir una qüestió, un assumpte, un dubte. El nombre que corresponde es : aclariment. Donar un aclariment, demanar un aclariment.
(2) ¡ atención! No confunda el sol = el sol; el sòl = el suelo (con o abierta).
(3) el catalán admite el empleo delante del adjetivo cert, certa, del indefinido un, una.
(4) cuidado con el adjetivo catalán «rendable», castellano « rentable ». con el nombre « la renda », castellano «la renta ».
(5) ya conocemos el verbo «adobar» =«reparar», «compondre» castellano «reparar», «arreglar».
Aquí significa : «abonar», «estercolar», «el fem» se usa generalmente en plural : «femar» es «adobar la terra amb fems».
(6) obeir tiene construcción directa : obeir el seu pare;
obeir l'ordre del seu pare; obeir la llei (= la ley).
(7) invertir, esmerçar, «va esmerçar diners en la mecanització» : invirtió dinero en la mecanización.