Языки :: Каталан
 
 
 

     
69 Lliçó 33 (trenta-tres) Lección 33
  El sant de l'àvia. El santo de la abuela
     
1 Als països catalans el dia del sant és quelcom (1) de molt important.
A molts països se sol celebrar el natalici amb més solemnitat : qüestió de tradició.
En los países catalanes el día del santo es algo muy importante.
En muchos países se suele celebrar el cumpleaños con más solemnidad : cuestión de tradición.
2 Diumenge que ve serà per a nosaltres una diada molt gran. L'àvia paterna fa el seu sant. El domingo próximo será para nosotros un día muy importante.
Es el día del santo de la abuela paterna.
3 Viu amb nosaltres des que el seu marit, el meu avi, es va morir, ara fa tres anys. Vive con nosotros desde que su marido, mi abuelo, se murió, ahora hace tres años.
4 Abans estaven en un poble d'una comarca propera :
hi (2) anàvem gairebé cada setmana o almenys dos o tres cops per mes.
Antes vivían en un pueblo de una comarca cercana :
íbamos allí casi cada semana, o por lo menos dos o tres, veces al mes.
5 Però des d'aquell moment va venir a casa, a Barcelona.
Els pares no volien que estigués sola a la seva edat : havia fet setanta-tres anys!
Pero desde aquel momento vino a casa, en Barcelona.
Mis padres no querían que se quedara sola a su edad :
había cumplido los setenta y tres años.
6 Li havien demanat que vingués.
Primer va refusar perquè no volia deixar la seva casa ni les flors del seu jardí :
feia anys que el meu avi havia enjardinat una part del seu hort.
Le habían pedido que viniera.
Primero se negó porque no quería dejar su casa ni las flores de su jardín :
hacía años que había hecho un jardín de una parte de su huerto.
7 La vida de la ciutat li feia una por (3) de pànic.
Mai no hi (2) havia viscut.
La vida de la ciudad le daba un miedo de pánico.
Nunca había vivido aquí.
8 Li va caldre temps per a adaptar-se a la nostra manera de viure.
Però al cap i a la fi (4) la presència dels néts li va tornar l'alegria.
Necesitó tiempo para adaptarse a nuestra manera de vivir.
Pero al fin y al cabo la presencia de los nietos le devolvió la alegría.
9 Es molt bona i accepta dels seus néts coses que no havia acceptat mai dels seus fills.
Molt sovint els conta històries boniques del temps passat.
I en sap d'històries!
Es muy buena y acepta por parte de sus nietos cosas que nunca había aceptado por parte de sus hijos.
Muchas veces les cuenta historias bonitas del tiempo pasado.
Y ¡cuántas historias sabe!
10 Per això quan fa el sant, quina festa!
Ens reunim tots a casa.
Vénen de Girona els oncles i llurs fills, els nostres cosins.
Por eso cuando es el día de su santo ¡qué fiesta!
Nos reunimos todos en casa.
Vienen de Gerona los tíos y sus hijos, nuestros primos.
11 També sol venir la tia que treballa a Perpinyà.
Diuen que aviat es casarà perquè la festeja un jove català d'allí.
También suele venir mi tía que trabaja en Perpiñán.
Dicen que pronto se casará porque sale con ella un joven catalán de allí.
12 Tots li portem obsequis.
El pare i jo vam anar als magatzems dijous proppassat a comprar-li un balancí perquè sabem que això li farà plaer.
Todos le llevamos regalos.
Mi padre y yo fuimos a los almacenes el jueves pasado a comprarle una mecedora porque sabemos que eso le gustará.
13 Fins diumenge estarà als baixos, ben embolicat i empaquetat en el seu paper d'embalatge perquè no es faci malbé. Hasta el domingo quedará en el sótano, bien envuelto y empaquetado en su papel de embalaje para que no se estropee.
14 El germanet li vol regalar un bonic dibuix :
li ha pintat el paisatge del poble amb la casa, l'hort i el campanar de l'església.
El hermanito le quiere regalar un hermoso dibujo :
le ha pintado un paisaje de su pueblo con la casa, el huerto y el campanario de la iglesia.
15 Crec que n'estarà de contenta!
Perquè, malgrat (5) l'amor i la tendresa que li portem tots, a vegades enyora (6) la casa on va viure tant de temps.
Creo que estará muy contenta (¡qué contenta estará!)
Porque a pesar del amor y ternura que tenemos todos por ella, a veces echa de menos la casa donde vivió tantos años.

  EJERCICIOS  
1 Demà ma mare farà el seu sant: li vull regalar un collaret molt bonic.
Al meu pare li compraré tabac picat: li agrada de fumar amb pipa.
Als països catalans s'estila celebrar amb gran solemnitat el dia del sant: però no cal tirar la casa per la finestra.
Abans d'anar a sopar a casa dels seus amics, va passar a la Rambla a comprar-los un magnífic pom de roses.
El va oferir a la senyora: l'hi va oferir.
Pel seu sant li va regalar una corbata de seda: la hi va regalar.
Va pagar als seus nebots aparells fotogràfics molt moderns: els els va pagar.
Va pagar a les seves nebodes màquines fotogràfiques: els les va pagar.
Mañana será el santo de mi madre : le quiero regalar un collar muy hermoso.
A mi padre le compraré picadura : le gusta fumar en pipa.
En los países catalanes se suele celebrar con gran solemnidad el día del santo; pero no hay que tirar la casa por la ventana (1).
Antes de ir a cenar en casa de sus amigos, pasó por la Rambla a comprarles un magnífico ramillete de rosas.
Lo ofreció a la señora : se lo ofreció.
Para su santo le regaló una corbata de seda : se la regaló.
A sus sobrinos les compró aparatos fotográficos muy modernos : se los compró.
A sus sobrinas les compró máquinas fotográficas : se las compró.
 

(1) varios verbos pueden traducir la noción del castellano soler:
soler (siempre con un verbo infinitivo como complemento)
acostumar (que también se usa con sentido transitivo :
acostumar els nens a ésser servicials = acostumbrar a los niños a ser atentos).
estilar-se (se usa sólo para acciones hechas por el hombre).


Notas :
(1) quelcom o una cosa.
(2) hi: como lo vimos antes el catalán hi traduce el castellano : aquí, ahí, allí.
(3) fer por = dar miedo, tenir por de = tener miedo a, de por de = por miedo de.
(4) la fi = el fin, el término, el fi = el fin, el objeto.
(5) malgrat o a pesar de,
(6) enyorar alguna cosa = echar de menos una cosa,
sentir enyor per alguna cosa = sentir añoranza.