Языки :: Каталан
 
 
 

     
54 Lliçó 27 (vint-i-set) Lección 27
  Un cap de setmana enfeinat Un fin de semana atareado
     
1 Recordes la casa de l'àvia Pauleta ? ¿Recuerdas la casa de la abuela Pauleta ?
2 Vols dir aquell mas tot ell rodejat d'alzines i de vinyes ? ¿ Quieres decir aquella casa de campo rodeada toda ella de encinas y viñas ?
3 Sí, doncs en morir l'àvia, en Ramon que n'era l'hereu es va ficar al cap de renovar-la i des de llavors allà ens tens tot sovint! Sí, pues al morirse la abuela, Ramón que era su heredero se encaprichó en renovarla y desde entonces allá nos tienes muy a menudo.
4 A passar-hi les fins de setmana i descansar? Para pasar los fines de semana y descansar...
5 Això de descansar encara està per veure.
Anem a fer-hi feina, tanmateix és molt distret, ve a ésser un bon passatemps (1).
Esto de descansar, falta verlo.
Vamos a hacer obras, sin embargo resulta muy divertido, viene a ser un buen entretenimiento.
6 Heu fet moltes obres ? Recordo que hi havia un porxo al davant amb uns arcs.

¿Habéis hecho muchas obras ?
Recuerdo que había delante unos soportales con arcos.

7 De fora no ha calgut modificar res. Ara, la teulada l'hem feta nova, les escales també i algunes bigues. Exteriormente no se ha tenido que modificar nada, ahora bien el tejado lo hemos hecho nuevo, la escalera también y algunas vigas.
8 Estaven fetes mal bé o corcades ? les haureu de treure ? ¿ Estaban echadas a perder o carcomidas ? ¿ las tendréis que quitar ?
9 I ara, és clar que no.
No veus que més aviat hom vol trobar-ne i fins i tot (2) les fan noves que semblen antigues!
Aquestes són de veritat i t'ho ben asseguro faran molt de goig.
Claro que no.
No ves que más bien uno las busca y hasta las hacen nuevas que parecen antiguas.
Estas son de verdad y te aseguro que quedarán muy bien.
10 I la solera?
— El paviment l'hem enrajolat de nou i posats a fer també hem posat rajoles a la paret de la cuina, saps d'aquelles verdes de la Bisbal que tan m'agraden.
¿ Y el suelo ?
— El pavimento lo hemos enladrillado de nuevo y metidos a hacer también hemos puesto ladrillos a la pared de la cocina, sabes de aquéllas verdes de la Bisbal que me gustan tanto.
11 Teniu comoditats ?
— Mira, calefacció, ara com ara (3) ni parlar-ne.
Tenim, però una llar del foc imponent, fa aquella oloreta tan agradable de romandre per casa.
Diuen que un xai sencer hi cabria.
¿ Tenéis comodidades ?
— Mira, calefacción de momento, ni hablar.
Pero tenemos una chimenea con un hogar imponente, hace aquel olorcillo tan agradable como para quedarse en casa.
Dicen que cabría un cordero entero.
12 També he deixat el safareig del pati mentre no hi porti la rentadora elèctrica. También he conservado el lavadero del patio mientras no me lleve la lavadora eléctrica.
13 El bany l'estan fent ara amb mosaic de dalt a baix fins el sostre, així resistirà més d'anys.

El baño lo están haciendo ahora de mosaico de arriba abajo, hasta el techo, así resistirá más años.

14 Ara sí que entenc perquè teniu uns caps de setmana (4) tant enfeinats.
Que llargs us han de semblar els dies feiners !
Ahora sí entiendo porque tenéis unos fines de semana tan atareados.
¡ Qué largos os parecerán los días laborables !
15 Tu diràs! Fugir d'una feina per a trobar-ne una altra, això sí que és fer salut! ¡Ni que lo digas! huir de un trabajo para encontrar otro, esto es hacer salud...

  EJERCICIOS
Traducir del castellano al catalán
 
1 —Tot sovint anem al nostre mas.
—Ara com ara no hi ha calefacció, però tenim una bonica llar del foc.
—Hi treballem cada fi (o cap) de setmana, guix, pintura, rajoles i pinzells ens fan de passatemps.
—Fins i tot hem renovat la teulada. Bona feinada, oi ?
—Es una casa molt típica, amb cleda, paller, i porxo, molt tradicional de la masia catalana.
Traducir : —Vamos muy a menudo a nuestra casa de campo.
—De momento no hay calefacción, pero tenemos una linda chimenea.
—Allí trabajamos cada fin de semana, cal, pintura, ladrillos y pinceles nos sirven de entretenimiento.
—Hasta hemos renovado el tejado. ¿ Buen trabajo, verdad?
—Es una casa muy típica, con corral, pajar, soportales, muy tradicional de la vivienda campesina catalana.
2

Leer y traducir este texto, entresacado de :
Dies d'ira a
l'illa
...He triat aquesta casa tancada perquè tenia un paller amb una escala de fusta com la de l'avi.
He hagut de travessar el corral i ha estat quan he tingut més por.
Hi podia haver un gos i si s'hagués posat a lladrar hauria d'haver fugit corrents.
Però he tingut sort.
He pujat pels travessers humits sense que res ni ningú bellugués i m'he ajaçat damunt la palla a un racó.
M'he tret les sabates, que eren xopes, i m'he cobert amb l'abric com si fos una flassada.
Davant per davant de la porteta que he deixat empesa hi ha una finestra oberta que dóna al carrer i que deu servir per pujar la palla.
Ara la veig de biaix i per ella entrarà la llum quan comenci a caure el dia.

Antoni-Lluc Ferrer. Premi P. Bertrana 77



 ...He escogido esta casa cerrada porque tenía un pajar con una escala de madera como la de mi abuelo.
He tenido que cruzar el corral y ha sido entonces cuando he sentido más miedo.
Podía haber algún perro y de ponerse a ladrar hubiera debido huir corriendo.
Pero he tenido suerte.
He trepado por los barrotes húmedos sin que nada o nadie se moviera y me he echado sobre la paja, en un rincón.
Me he quitado los zapatos, empapados en agua, y me he cubierto con el abrigo como si fuera una manta.
Enfrente mismo de la portezuela que he dejado entornada hay una ventana abierta que da a la calle y serviría para entrar la paja.
Ahora la veo de soslayo, por aquí entrará la luz cuando empiece a amanecer.

Días de ira en la isla

Notas :
(1) Un bon passatemps.
Noten el empleo del adjetivo bueno = bo/bon según su colocación. Así se dirá:
un bon consell un buen consejo
un bon viatge un buen viaje
un bon dia un buen día
pero :
avui fa bo hoy hace buen tiempo
estigui bo que se encuentre bien (fórmula de despedida).
Además el sentido puede variar, como en castellano, según la colocación:
un home bo un hombre bueno, que tiene bondad.
un bon home un buen hombre, algo bonachón.
(2) Fins i fot traduce la insistencia de Hasta.
(3) La fórmula temporal « de momento» se traduce por ara com ara.

(4) Un cap o una fi de setmana, unes fins...
Podemos recordar lo que sabemos ya de la formación del plural y completarlo.
—Se forma generalmente añadiendo una « s »:
home homes
plat plats
castell castells
—Cuando la palabra termina por a se transforma en « es »:
dona dones
tema temes
sardana sardanes
a veces con modificación ortográfica :
taca taques
llengua llengües
—Cuando la palabra termina con vocal acentuada, se añade «ns»:
porró porrons
mà mans
replà replans
pero cafè cafès!
Las palabras terminadas por s, x, ix, tx forman el plural en «os»:
pagès pagesos
nas nassos
peix peixos
despatx despatxos
Las palabras terminadas por sc, st, xt pueden tomar « os » o « s »:
text textos o texts
bosc boscos o boscs
trist tristos o trists
—Permanecen invariables las palabras terminadas en «s»:
el llapis els llapis